Cal entendre la llei d’Hondt

Quan estem davant d’unes eleccions sol aparèixer per un considerable nombre d’electors el clàssic dilema: a qui votar? Normalment això passa quan el votant està desconnectat de la política, bé per la seva intensa agenda ocupacional (treball, família, lleure), o bé perquè pateix un desengany amb els polítics de torn. Darrerament abunden més aquests segons, avorrits elecció rere elecció pels incompliments sistemàtics dels programes electorals, dels partits polítics als quals han donat el seu suport.

Quan no hi ha cap candidatura que il·lusioni la nostra confiança, les altres opcions a dirimir susciten molts dubtes: abstenció, en blanc, o nul. Els dubtes venen derivats de la famosa i al mateix temps desconeguda llei d’Hondt, que serveix per assignar els escons segons el resultat electoral assolit. Hom pensa que qualsevol d’aquestes opcions dona el mateix resultat, però malauradament no és així. Anem a pams.

L’abstenció és senzillament no anar a votar i no té cap impacte concret en el recompte electoral ni en el resultat. Tan sols suscita una anàlisi política.

Votar en blanc és anar a votar introduint a la urna el sobre electoral sense cap butlleta a dins. Es diferencia de l’abstenció en el fet que l’elector exerceix el seu dret a vot, anant al col·legi electoral però sense donar-lo a cap partit concret. Aquest és un vot vàlid i en el recompte encareix l’obtenció de representants (regidors/diputats). Per tant, com més vot en blanc hi ha, més vots calen per a superar la barrera del 3%, mínim establert per tenir representació governamental. Aquest vot perjudica els partits petits i afavoreix que als parlaments o als ajuntaments hi hagi menys partits.

Es considera vot nul quan un sobre té més d’una butlleta de partits diferents o conté material o símbols que no són els previstos. Es compta com un vot emès no vàlid, per tant tot i ser comptats, no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits. No beneficien ni perjudiquen ningú.

Les motivacions que obliguen a anar a aquestes opcions electorals poden ser diverses, però principalment obeeixen a un interès per castigar la gestió dels partits polítics. Això passa quan l’elector, cansat de votar diferents candidatures i decebut dels seus reiterats desmèrits, es troba orfe de vot i decideix cercar d’altres sortides.