La ira i la ràbia són sentiments inherents a l'ésser humà. Les respostes d’aquesta emoció poden ser cognitives, conductuals i corporals. La ira és una alliberació de catecolamina, una hormona relacionada amb l’estrès. I, segons el diccionari, es defineix ira com una violenta irritació contra algú o alguna cosa, i/o una emoció bàsica que se sol manifestar amb una forta descàrrega del sistema nerviós i autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques.

La ràbia es subjectiva, ja que a cada persona ens fa ràbia coses diferents. A alguns de nosaltres les injustícies, les discriminacions i les desigualtats ens provoquen molta ira però a d'altres no tant. 

Abans crèiem que els conceptes de ràbia i ira eren el mateix, però no és així: La diferència recau que la ira és un sentiment de disgust i la ràbia és la manifestació última de la ira extrema, quan explotes.

La ira altera l’equilibri natural. Una mala gestió pot desenvolupar diferents tipus d’alteracions. Alguns factors que poden influir a perdre el control de la situació, en alguns casos, en descontrol poden ser l’abús de substàncies, baixa autoestima o els trastorns psicològics.

Encara que els trastorns psicològics siguin un factor influent, cal remarcar, però, que no totes les persones amb diagnòstic tenen descontrol de la ràbia. Cal ressaltar que la ira no va lligada al trastorn directament, afirmar això és un estigma. Sinó que té relació amb la persona i el control que tingui sobre la ira. 

Volem denunciar, a més, que persones que tenen gestió violenta de la ira tinguin atenuants per trastorn mental. Moltes persones utilitzen això per atenuar les conseqüències dels seus actes i això promou l’estigma (idea errònia preconcebuda d’un col·lectiu) sobre les persones amb trastorn mental. 

La ira en si no es dolenta, l’important és com s’expressa. La ràbia inclús pot ser molt bona quan ens impulsa a fer canvis, a fer coses diferents, a buscar alternatives. Quan la ràbia ens invalida, ens bloqueja, en aquell moment direm que no està sent bona per a nosaltres. El fet que s’acumuli la ràbia no és bo, cal deixar-la sortir en petites dosis, ja que així ens és més fàcil de gestionar. 

No està ben vist estar enfadat. Teòricament ho podem fer, però la realitat ens demostra que la societat no està preparada per acollir la ira i la ràbia.

Creiem que no s’ensenya prou a gestionar-la a les escoles i que, fins i tot, s’invalida. Algunes expressions que hem sentit tots i que ho demostren són: “no t’enfadis…”, “no passa res…”. 

Volem reivindicar la necessitat de tenir més espais on acollir la ràbia i on poder aprendre com gestionar-la.

Hi ha moltes maneres d’expressar la ràbia:

A través de…
• Violència
• Donar-li veu
• Aguantar
• Evitar
• Intentar no entrar en un cicle d'ira
• Canviar les coses
• Suport entre iguals per redirigir la ràbia
• Parlar amb algú que et faci sentir bé
• Deixar-la fluir
• Culpabilitzar els altres
• Compartir-ho a través de les xarxes socials

Us recomanem utilitzar les que us facin sentir millor, en el moment i a posteriori. Cal ser conscients que no sempre ho fem de la millor manera. El context o persones que ens envolten poden determinar la manera com ens expressem. 

Nosaltres us recomanem tres maneres de gestionar-ho: compartir-ho, fer exercici físic i fer activitats que aportin benestar. En general, totes les coses que ens ajudin a canviar el focus d’atenció. 

És important saber d’on sorgeix aquesta ràbia i intentar canalitzar-la a través d’accions més positives. Sobretot, fer coses que no ens facin mal a nosaltres ni a els altres.

La Laura, de Veu a les Veus, comenta que li fa ràbia veure com no evoluciona el país estant al segle que estem, canviant el sistema aniríem millor. El Pepe, amb la salut mental, sent ràbia i ira perquè la gent no l’entén, que li diguin que no està bé i no sentir el suport dels que per a ell són importants. Per gestionar-ho, torna a fumar però també fa coses més saludables com coses que el fan sentir bé: quedar amb els amics, acudir a les activitats d’Airecel, fer un programa de ràdio… Un altre membre del grup diu que si sent molta ràbia es diu “frena, frena” i marxa a caminar, queda amb un amic... Un altre company procura no enfadar-se, defugint de les discussions i debats estèrils.

Us portem una frase del filòsof xinès Confuci que diu: "La ira és un vent que apaga la flama de la prudència." Creiem que és una bona frase per tancar, i a més afegiríem que la ira no solament apaga la flama de la prudència, sinó que també ho fa de la vida.