Avui parlarem de la mandra, que és un dels 7 pecats capitals. Aquesta paraula pot tenir un gran impacte per a la persona que la rep. A més, acostumem a generalitzar i a sentenciar: si algú sent mandra en algun moment, se'l defineix com mandròs, com si fos l'únic estat en el qual pot estar. Però no és així!

És normal sentir mandra quan alguna cosa que hem de fer no surt de nosaltres sinó que surt arran d'una petició d'un altre, quan la motivació no neix de nosaltres, sinó dels interessos d'una altra persona. En aquests moments, ens centrem a bombardejar-nos amb "l'hauria". I aquests "hauria" acostumen a ser castigadors i sentenciadors. 

El món no accepta la mandra, la societat està pensada per produir i fer coses. Si sentim la mandra, acostumem a jutjar-nos i a negar-la. Però des d'aquí volem llançar un missatge que no passa res si un sent mandra i vol deixar de fer alguna cosa, és saludable! 

Creiem important diferenciar la mandra de la depressió, ja que moltes vegades quan una persona pateix una depressió se l'acusa de mandrosa. Cal desmitificar aquesta creença: la mandra afecta la motivació i la depressió afecta la salut mental i l'estat anímic. 

El que podem estar acostumats a sentir quan sentim mandra és com es pot sentir una persona amb depressió però, en aquest segon cas, ho sent cada dia sense saber-hi fer front. 

La depressió és foscor, costa aixecar-se del llit, estàs trist, abatut i desesperançat. La mandra és estar cansat, sense ganes de fer res, la persona no es veu fent alguna cosa i es nega a fer-ho de forma conscient. Considerem que és més circumstancial. Tant la mandra com la depressió poden estar en la vida d'una persona. No n'hi ha de bones ni de dolentes, totes les podem sentir i poden formar part de la nostra vida.

Hem descobert que hi ha quatre tipus de mandra. Ho desconeixíem i ens ha semblat curiós. 

• La mandra física: la més habitual, se sent més fatiga i dificultats per activar el cos i, a vegades, també es relaciona amb la falta d'interès. 
• La mandra mental: relacionada amb les capacitats cognitives, amb el fet de no tenir motivació i que ens costi agafar la iniciativa. 
• La mandra existencial: és la que està relacionada amb l'estat depressiu. Es manifesta amb una falta d'interès de tenir objectius i fites. Aquesta neix com a resultat d'un pes psicològic que no s'ha transitat. 
• La mandra espiritual: és una sensació de desinterès davant dels aspectes transcendentals de la vida.

Cal diferenciar el cansament i la mandra, sent el cansament quelcom més físic, i com dèiem, la mandra té més a veure amb l'estat anímic. Tot i així, hi ha vegades que sentim cansament mental. Aquest cansament mental i la mandra són diferents. En el primer hi ha la motivació, però estàs tan atabalat que no processes i no pots fer les coses, en canvi en la segona no hi ha ni la motivació. 

Us portem uns quants consells per afrontar la mandra:

• Tenir clares les fites, objectius i reptes que vols aconseguir. 
• Prioritzar aquestes fites i objectius, no es pot fer tot alhora.
• Començar per la tasca més dura, així les altres se't fan més fàcils.
• Mantenir un espai net i còmode.
• Fer les coses més complexes al matí, quan la persona està més "fresca". 
• Evitar fer dos tasques al mateix moment. 
• Felicitar qualsevol repte que hagis aconseguit. 

El Pepe ens explica que sent més la mandra existencial per l'estat anímic en què es troba. Li costa posar-se metes, però l'ajuda pensar en els fills per seguir motivant-se i continuar endavant. Sent que la mandra durant un temps l'han relacionat amb el seu diagnòstic i no pensa que sigui així. 

La Manoli explica que li ajuda a fer front a la mandra pensar amb els seus fills. Sent mandra física perquè està fent un trasllat de domicili i això l'ha cansat. Se sent esgotada. Últimament veu coses que té pendents, però li fa mandra fer-les. No són coses urgents, però s'acumulen. Això abans no li passava, però des que s'ha canviat de domicili, sí.

La mandra apareix en moltes ocasions, anar a la feina, alçar-nos... per sort no ens fa mandra trobar-nos i fer l'article. Buscar informació potser una mica, però trobar-nos i posar sobre la taula aquests temes no ens en fan gens.

Avui us portem un refrany que diu "Feina, fuig; mandra, no em deixis". És quan estàs a la parra i no vols deixar d'estar-ho. És una manera d'acceptar que se sent mandra sense jutjar-nos. Això sí! No animem els lectors a quedar-se amb la mandra, però  ocasionalment està bé deixar-se-la sentir.