Què demanem als polítics?
Donar veu a les veus
Avui venim a parlar de com gestionen els polítics el nostre país i l’efecte de la política a la salut mental.
Abans de tot, però, volem dedicar aquest programa a un company i amic, JuanJe, que ens va deixar fa poc.
El soroll polític de les eleccions es cola a la vida de les persones i pot danyar la nostra salut mental.
Primer de tot, la política, lluny de ser la solució, pot arribar a ser un problema. Els efectes que la política té en la salut mental són diversos. Sabíeu que, segons l’estudi de la Universitat de Nebraska del doctor Smith, un 20% de la població ha perdut una amistat o una relació propera amb un membre de la seva família arran d'un conflicte per motius polítics? Que un 31% considera que mirar la televisió i estar tan connectat a les notícies li provoca angoixa? I que un 22% es preocupa i mostra pors per saber quin partit polític pot guanyar al seu poble?
Com molts dels factors dels quals parlem, la política afecta tothom de diferent manera.
L'exposició excessiva als mitjans de comunicació pot produir ansietat.
Els polítics també poden sentir preocupació i ansietat per l’alt compromís i responsabilitat que tenen.
En relació a la salut mental, s’hi destinen pocs recursos.
Pel que fa a la sanitat, només hi ha 2 hospitals de referència, els dos a Lleida. Hi ha centres mèdics que solament estan oberts els matins i inclús hi ha pobles on solament estan oberts alguns dies. Reivindiquem que tothom tingui les mateixes oportunitats d'accedir als serveis sense haver de desplaçar-se.
Inclús, quan necessites un ingrés, has d’anar a Lleida, i estaria bé poder promoure que una part dels ingressos puguin ser al mateix domicili, que facilitin la tornada a la comunitat en suport als serveis existents.
Ens agradarien més autocars i trens propers a Tàrrega, ens és difícil moure’ns pel territori, i una millora de la xarxa. Creiem important que s’augmentin els carrils bici i demanem disminuir les zones blaves.
En relació a l’habitatge, falten lloguers socials i pisos protegits, això és injust i demanem que es fomentin recursos més pròxims a la comunitat de les persones.
Els espais verds milloren la salut mental de les persones. Per aquest motiu, demanem més espais verds i us recomanem comprovar si compliu la regla 3-30-300, que consisteix a veure 3 arbres, tenir un 30% d’arbòria al barri i viure a menys de 300 metres d’un parc. Si compliu aquesta regla, tindrieu una millor salut mental i menys visites al psicòleg.
Creiem que necessitem més opcions de lleure amb descomptes per a persones amb discapacitat o fins i tot gratuïtes.
Per això, en definitiva, demanem una política i un pla de salut mental municipal que coordini tots els serveis i activitats relacionades amb la salut mental del municipi i que no es focalitzin únicament en la capital.
El Pepe explica que a nivell familiar la política li afecta, ja que cadascú té un pensament i uns valors diferents i amb el temps ha après que hi ha temes que no cal parlar-los.
Un altre company demana llistes obertes, per tal de poder deixar reflectida la seva opinió sobre cadascuna de les persones de la llista i a més, ens explica que a l’hora de votar ho fa descartant qui menys li interessa i, el que li queda, es el que vota.
Per acabar, us volem donar unes petites recomanacions:
• Respectar les opcions de cadascú.
• Animar totes les persones que tinguin discapacitat a votar, la nostra veu és important i necessària.
• Desconnectar i buscar espais d’autocura.
• Canviar de canal de televisió si les notícies ens provoquen angoixa.
• Utilizar un llenguatge més clar per atansar la política de forma accessible a tota la població
• I llegir articles com els nostres, que aporten BENESTAR!!!!
Per últim, volem fer una crida a tots els alcaldes i governs que han d’estar al servei del poble, que escoltin les preferències de la seva població, que destinin els diners allà on vulgui la ciutadania de forma transparent per fer millores que son necessàries i que tots aquells que ho necessitin siguin correspostos sobretot a nivell econòmic, perquè no sempre els faciliten a qui més ho necessita.
Acabem amb una frase que ens va agradar a tots en unanimitat, ja que considerem que defineix molt bé l’estat actual de la política: "La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”, de Groucho Marx.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari