Neix al barri Fass Delorme, a Dakar. Creix a redós de l'església catòlica Sant Josep de Medina. Pels carrers polsegosos aprèn a ser futbolista. De jove jugaria de migcampista al Djaafar, club de la Primera divisió. No veu compatible futbol i estudis, i s'inclina per la universitat. Fou el primer rei negre de veritat. Tan exitosa va ser l'experiència, que va repetir a la següent cavalcada de Reis. Va estar fent diàlisi tres anys. En fa cinc que li van trasplantar un ronyó. Amb tant de temps en contacte amb metges, s'inspira per treure's el títol d'auxiliar d'infermeria. La mentalitat d'esportista l'ha ajudat a aixecar-se. El seu tracte és afable. Amb poca cosa en té prou per encetar la conversa. És molt de la broma. 

Tinc un germà a França i un altre aquí, a Tàrrega. Tot i parlar francès, França no m'ha atret mai. En canvi des de petit sempre havia sentit curiositat per Espanya. La meva llengua natural és el wòlof, la llengua nacional i reunificadora del meu país. El Senegal està ple de dialectes diferents. Hi ha regions que no els entenc com parlen. Al mateix Dakar, segons l'ètnia, es parla diferent. Jo soc lebou, que vol dir pescador; som els que vivim a prop del mar. Els qui hem anat a l'escola dominem el francès, perquè el Senegal va ser una colònia francesa. Fent la diàlisi, faig tres cursos d'anglès a l'EOI. Parlo cinc llengües, però m'agradaria parlar-ne més. Conec senegalesos que porten més temps que jo aquí, i segueixen parlant en castellà. Ara es troben que els seus fills porten els deures en català i no els poden ajudar, perquè no el saben. Estic molt agraït a aquesta terra i a tot el que se m'ha ofert.

Musulmà o catòlic?

Soc un musulmà modern, dels que viuen i deixen viure. Tanmateix estic més a gust amb els catòlics que amb els musulmans, ja veus quin contrast. Els catòlics senegalesos són més correctes amb el respecte, els trobo més tolerants. Jo allà anava amb ells. Com que he crescut amb l'església de veïna, sempre he tingut amics catòlics. Els meus millors amics són a Brescia (Itàlia) i són catòlics. Així de clar.

Podeu llegir el reportatge complet aquí