A l’Arieja hi ha una població semblant a Tàrrega, Pamiers. A poc més de 3 km, en una masia envoltada per les terres que treballava la seva família, va viure la Geneviève, tercera de quatre germans. Amb l’arribada del quart, amb 6 anys, els pares la posen interna en un col·legi religiós del poble. Allà rebria una base intel·lectual molt sòlida que li serviria per aprendre llengües romàniques. Poc es podia imaginar que un mestre d’Os de Balaguer l’aniria a buscar per formar una família. Des de 1982 és una targarina que ha exercit de professora a l’Institut Manuel de Pedrolo, i que domina el català i el castellà. Com d’agraïda n’està d’aquell aprenentatge del llatí i de la sintaxi de la llengua francesa! 

La vida de masia és radicalment oposada a la de poble. Creixo en un nucli familiar ampli, envoltada de camps de conreu, vaques, ovelles… Al costat de casa hi vivien els masovers. El poble només el visitava per anar a l’escola i als escoltes. El desplaçament, sempre amb bicicleta, per dur que fos l’hivern. A casa, no teníem calefacció a les habitacions. Al llit tenia un edredó molt doble de plomissol d’oca; me l’escalfava amb una bossa d’aigua calenta, però la vaig deixar, perquè em produïa perellons… Quin mal record! A partir dels 16 anys vaig ser cap d’un grup de Guies. Aquesta experiència em proporcionà uns sòlids fonaments a nivell de valors humans. Érem ecologistes sense saber-ho. L’escola, i sobretot l’escoltisme, van ser la base de la meva educació. A mi dona’m muntanya i deixa’m escoltar l’aigua corrent per les roques dels torrents. Un dels grans plaers que tinc a Tàrrega és anar a Sant Eloi.

Parles l’occità? 

A casa no l’he parlat mai. L’occità va morir per inanició, no se li donava valor, el parlaven els pagesos sense cultura. Qui no vol tenir cultura? Els meus avis sí que l’havien parlat: entre ells, amb els masovers, a les fires de bestiar… Però els meus pares ja no el van parlar amb els avis. Jo encara et puc explicar això, perquè soc filla de pagesos, però les meves amigues de Pàmies no en tenen ni idea. Fixa’t que des de 1882, amb Jules Ferry, a França s’estableix dels 6 als 13 anys l’escola obligatòria, gratuïta, única i laica. Única vol dir només amb la llengua francesa. Això determina l’eliminació de l’analfabetisme i que les llengües regionals es reduïssin a l’ús familiar. Les persones amb més cultura sabien més francès que no patuès. Així és com s’anomenen les variants de la llengua d’Oc. 

De Pamiers a Tàrrega?

Abans vaig ser a Sitges, fent turisme amb ma cosina, quan vaig conèixer el que seria el meu marit. En la mentalitat franquista, que jo ni tenia ni entenia, això es veia molt atrevit. Jo era filla del Maig del 68, una revolució de transcendència a França, que vaig viure als 18 anys. Marca un abans i un després. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí