L'habitatge és un dels factors que determinen la salut de les persones, tant la física com la mental. Aquest dret, quan hi ha un diagnòstic de salut mental, moltes vegades es veu condicionat i està acompanyat de molts estereotips o mites. Abans no hi havia tanta necessitat d'habitatge en el col·lectiu de persones amb un trastorn mental perquè es donava un altre enfocament: es pensava que no podien viure soles, en canvi ara aquesta imatge ha canviat.

Fa temps tampoc hi havia els suports que hi ha ara per ajudar a desenvolupar la vida i benestar. La innovació en aquest sentit i els programes que afavoreixen l'autonomia acompanyen aquesta evolució. Les estadístiques ens diuen que la majoria de persones amb problemes de salut mental conviuen amb la seva família. El que creiem és que hi ha moltes persones que es volen independitzar però ja sigui per qüestions econòmiques o de suports no ho fan.

Existeixen suports com SASVI i SAD per a les persones que es volen independitzar. En els dos casos es rep un suport personalitzat, segons les pròpies necessitats i la diferència entre aquests es que SASVI és un professional que t'ensenya com cuinar i com alimentar-te de forma saludable, en canvi el SAD és un professional que ve a fer-te el dinar perquè hi ha un impediment que no et permet de fer-te'l.

També existeixen pisos de lloguer que no són exclusius per a persones amb trastorn mental o discapacitat, sinó per qualsevol persona que pugui tenir exclusió social. Ara mateix hi ha més demanda que pisos. A Cervera es disposa d'un pis amb suport i per accedir-hi és requisit presentar un diagnòstic de salut mental. Aquestes persones viuen amb la supervisió i el suport d'un equip professional que treballa per a la seva plena integració a l'entorn comunitari normalitzat. El servei de pis amb suport, constitueix, per tant, un recurs intermedi entre les llars residència i la vida autònoma.

També hi ha llars residència, que són establiments d'atenció permanent i flexible en què les persones amb trastorn mental de llarga evolució i problemàtica social greu poden viure les vint-i-quatre hores i rebre el suport d'un equip multidisciplinari de professionals. A Tàrrega n'hi ha una que permet l'accés de les persones que tenen trastorn mental, però també que presentin discapacitat intel·lectual i que prevalgui davant del trastorn. Això és una de les coses que dificulta el procés d'emancipació de les persones amb diagnòstic.

Les persones que només tinguin un trastorn mental i que vulguin viure a una llar residència han de marxar a Lleida, que disposa de dues residències que es diuen Elisenda de Montcada i Sant Joan de Déu.

Sap greu que la persona que es vulgui independitzar ho hagi de fer lluny de casa seva, del seu territori, creiem que guanya autonomia però té moltes pèrdues com menys contacte amb els seus amics, més lluny de la família…. vaja! desconnectat de l'entorn social. A més, allà ha de buscar una nova xarxa i potser una nova feina.

El Pepe comenta que ell va començar a treballar i es va comprar una caseta amb la seva dona i van criar els fills. El diagnòstic li va venir després. Per a ell tenir una casa (i a més pagada) és un descans perquè no ha de pagar despeses. Significa una tranquil·litat, un plaer poder viure-hi.

La Candi abans vivia amb la seva mare a Vilanova de Bellpuig però van valorar que independitzar-se de la mare li permetria fer una vida més autònoma. A Ca N'Aleix l'ajuden a despertar-se, en la seva higiene i la de l'habitació, i a fer el menjar. També hi viuen unes altres 33 persones. Allà té una habitació per a ella sola: arreglada i ordenada. De moment no té plaça i s'ho paga ella. Els professionals de Ca N'Aleix l'ajuden a mantenir la rutina i l'estructura del dia.

Una altra manera de viure és com un company nostre, que viu amb parella. Fa uns anys que viu de forma autònoma i en fa 7 anys que ho fa en parella. Viure en parella el fa sentir acompanyat i estimat. També estava a gust amb els seus pares. Li agrada tant la soledat com la companyia.

Per tot el que us hem explicat abans, fem una crida!!! Considerem que la falta d'habitatge continua sent l'assignatura pendent de l'administració, específicament per a les persones que necessiten un tipus de suport. Sense aquests recursos es pot produir un aïllament de la persona i repercutir en la seva salut mental.

Per acabar l'article us portem una frase que ens ha agradat molt que diu: "L'home feliç és aquell que sent rei o pagès, troba pau en la seva llar." És de Goethe i hi relaciona la pau i la llar, que són un dret de tothom.