La batalla d’Annual fou una escabetxa en tota regla que va patir l’exèrcit espanyol en la guerra del Rif fa un segle. L’Asmed sempre ha sentit a dir que en aquells temps el cabalós riu del seu poble baixava amb les aigües tenyides de vermell. I afegeix: encara ara hi ha moltes terres ermes per la quantitat de bombes que es troben, en una zona especialment castigada pel càncer de la seva gent, diuen si de resultes d’aquell acarnissament. Ningú no oblida d’on és fill. L’entrevista la fem pocs dies després que retornés del seu poble. Regeix l’atractiu supermercat Lams del carrer de la Mare Vedruna, té una parada al carrer Torras i Bages els dilluns de mercat i una fruiteria entrant a Tàrrega des de Cervera. 

El meu poble es diu Selouane (o Zélouan, segons Google), està situat a la província de Nador. És la província que envolta Melilla, al nord del Marroc. És mediterrani, a deu minuts del mar, una mica més gran que Tàrrega, per on hi passa un riu que abans portava més aigua que no ara. De nen m’hi havia banyat moltes vegades, perquè el tenia a dos minuts de casa. Jugava al carrer amb la resta de nens, sobretot a futbol. A escola estudiàvem francès i àrab. Si fas estudis superiors et donen a escollir entre castellà i anglès, com a llengües estrangeres. Avui dia té més tirada l’anglès. No crec que ara facin classes de berber, però últimament hi ha una revifalla d’aquesta llengua, força estesa en algunes zones del país. A casa és la que parlàvem i parlem, el berber dit també l’amazir. A l’escola no me’n van ensenyar, em va passar el mateix que aquí amb el català en temps de Franco. 

Hi ha pobresa, allà?

Sí, n’hi ha. No es passa gana, però la pobresa salta a la vista. Per exemple, hi haurà televisors i mòbils, també cotxes de marques europees més antics que els d’aquí i que s’aprofiten al màxim, però hi ha pobles que no tenen clavegueram. Poden tenir aigua, però fan una fossa i allà ho tiren tot. Per no dir-te la sanitat, per exemple, que no es pot comparar amb la d’aquí. Realment, penso que no valorem prou el que aquí se’ns ofereix en aquest aspecte. En aquesta situació, el desig de millora és propi de la condició humana i és el que al pare el va empènyer a canviar de país. 

Què pots fer aquí que no faries allà?

Quan es fa fosc hi ha llocs on millor no anar-hi. Aquí la seguretat és superior. A mi m’agrada la platja. A l’estiu anem a la del Prat de Llobregat, perquè no hi ha res construït ni està explotada. En una nit de lluna plena és una delícia ser-hi, i no tens por de res. Al Marroc no n’estaria tan segur. 

Quan te n’hi vas, et veuen com “l’estranger”?

Sí, he, he, he… Sóc estranger aquí i estranger allà. Estem sense terra. Em pregunten com estem, com vivim, com ens tracteu, la gent s’interessa i pregunta, és normal. I contesto la veritat: dels trenta anys que porto aquí, no tinc mals records ni males experiències, així de clar. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí