Les famílies i la seva relació amb la salut mental és el tema que tractarem aquest mes. La considerem una institució fonamental en la societat en la qual vivim, i bàsica per tenir una bona salut mental, especialment en el col·lectiu de persones amb trastorn mental, ja que la majoria de les persones amb trastorn mental viuen amb els familiars.

Totes les famílies tenen experiències i preocupacions úniques independentment de la seva estructura.

El diagnòstic d'un trastorn mental pot ser un dur revés per a la família, però aquestes es comporten diferent les unes de les altres. Les famílies poden jugar un rol molt positiu o un de negatiu en el procés de recuperació. Aquestes poden condicionar l'estabilitat mental de la persona. Com hem de tractar un familiar nostre que viu un problema de salut mental?

- Assessorar-se. Ho pots fer a través d'internet, revistes, llibres, però nosaltres recomanem fer-ho a través d'un professional.
- Comprendre, intentar entendre-la.
- Corresponsabilitzar-se. Totes les persones que ens acompanyen són en part responsables de l'evolució i, per tant, poden promoure la recuperació.
- Cuidar-se. Els acompanyants de persones que estan vivint una malaltia de salut mental també han de tenir cura de la seva salut mental.
I com NO l'hem de tractar?
- Cal evitar la sobreprotecció. Es té la creença falsa que si protegim una persona, evitarem que es faci mal... però també estem alienant els drets de la persona.
- També cal dir no a la marginació. Cal donar lloc a totes les persones, tinguem o no diagnòstic.
- Evitar sobrecarregar-se. Cal valorar la càrrega física i emocional que es viu per poder delegar.
- No jutjar la persona per comportaments que provoca la mateixa malaltia.

Sempre ens agrada incloure experiències pròpies als articles que escrivim en relació amb la temàtica tractada. La Manoli explica que, en el seu cas, al principi quan li van diagnosticar un trastorn mental la família la va deixar de banda. Després, gràcies als grups d'ajuda mútua, a formacions i xerrades on van assistir, tot va canviar per a bé. Li expliquen tot, col·labora en la cura de la mare i està molt contenta perquè l'han entès. També està molt orgullosa de com està pujant els seus pollets.

Per altra banda, el Pepe explica que al principi no li deien res i ell, per la situació que estava vivint, no s'adonava de gran cosa. Però a mesura que ha passat el temps ha vist que el tenien arraconat amb l'excusa que no estava bé. Hi ha alguns familiars que encara els costa dir-li les coses. Però també vol dir que hi ha familiars amb qui, per la formació que han cursat i per la seva manera de ser, té més feeling. Agraeix als seus fills i la seva dona tot el suport rebut.

També volem aprofitar per explicar-vos alguns dels recursos encarats a la família que tenim a la zona i que ens poden servir:
- Grups d'ajuda mútua, grups autogestionats de familiars.
- Formacions com el "Prospect", que busquen empoderar les persones amb diagnòstic i també els seus familiars. També coneixem el "Proenfa", programa d'entrenament i capacitació per a familiars i cuidadors de persones amb trastorn mental.
- Escola de famílies. Permet a la família formar-se en conceptes bàsics en relació amb la salut mental del familiar amb el qual conviuen.
- Servei d'atenció a les famílies en què acompanyen i orienten les famílies en relació amb inquietuds i necessitats sobre la salut mental.

Com a conclusió, volem remarcar la importància de la implicació de la família en el procés de recuperació sempre que la persona així ho decideixi. És important treballar tots junts: persones, família i professionals per augmentar la probabilitat que l'esperança de recuperació sigui una realitat.

Finalment, volem recordar-vos que cada any se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d'octubre. Aquest any s'han dut a terme un gran nombre d'actes a tot Catalunya i també en el nostre territori. Un dels exemples és la campanya sota el lema "La salut mental no és un joc", impulsada per la Coordinadora de Salut Mental Terres de Lleida, que dura tot el mes d'octubre i que us convidem a descobrir.

Per acabar, us volem deixar amb una frase que ens ha agradat del dalai-lama:
Gràcies, família, per donar-me sempre ales per volar, arrels per tornar i raons per quedar-me.