Pablo Llarena, entre l’enclusa i el martell

Quan el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, va presentar les qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb la intenció de desobturar l'extradició del conseller Lluis Puig denegada per la justícia belga, poc es pensava ell que això se l'hi giraria en contra. Doncs bé, els quinze jutges (15) del TJUE han estat contundents en la seva sentència i no l'hi han deixat gaire marge de maniobra per continuar en la seva dèria malaltissa d'enviar a tort i a dret euroordres contra els exiliats catalans.

Tanmateix la reacció de la premsa de la caverna (ABC, El Mundo, El País, La Razón, El Periódico...) l'endemà de publicar-se la sentència ho va esventar com un gran èxit de la justícia espanyola. Els titulars que ben segur ja estaven enllestits el dia abans, els resumiria amb el que assegurava la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, amb expressions com ara "avala l'ordenament jurídic espanyol i l'actuació del jutge Pablo Llarena", o bé "facilitarà que Puigdemont reti comptes amb la justícia espanyola".

Doncs ves per on, quan llegim detingudament el contingut de la sentència, sembla que no posa gens fàcil la tasca futura del jutge espanyol. En un dels paràgrafs diu: "No es pot considerar un tribunal establert per la llei, un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un afer penal sense disposar d'una base legal expressa que li confereixi competència per a enjudiciar la totalitat dels encausats." Aquí hi ha una clara al·lusió a considerar el Tribunal Suprem (TS) incompetent per jutjar el cas del Procés.

En un altre paràgraf diu: "S'ha de determinar si existeixen elements objectius, fiables, precisos que tendeixin a demostrar l'existència d'un risc real que es vulneri el dret fonamental a un procés equitatiu." Menció expressa a deficiències sistèmiques judicials, i també a deficiències que afectin un "grup objectivament identificable", com podrien ser les persones independentistes.

En un altre apartat diu que si no han canviat les circumstàncies, no es pot demanar una nova euroordre contra una persona, després que ja se n'hagi denegat una.

Amb aquest panorama, en Llarena ho té còsmicament complicat.