La cimera de la humiliació

Quan llegiu aquest article ja haurà acabat un altra exhibició de poder per part de l’Estat espanyol, que aquesta volta ha volgut implicar l’Estat francès per voler donar la imatge que allò dels Països Catalans, és una quimera de quatre arreplegats entestats a ser un Estat per donar resposta administrativa a una nació que ja som. Per contra, Espanya és un Estat per obra i gràcia de la força i tanmateix no és, ni esdevindrà mai, una nació.

La idea de fons manifestada sense embuts pel mateix Pedro Sánchez, és que aquesta cimera hauria de servir per demostrar que el procés d’independència s’ha acabat. Aquestes declaracions han reblat el clau del que va asseverar fa uns dies el ministre Bolaños en una compareixença des de Ferraz en què va arribar a dir “La tensió entre Catalunya i la resta d’Espanya ja és història”. Deixant anar, a més, que “s’ha passat pàgina”, emulant la suada expressió “passar pàgina” que ara fa dos anys va utilitzar el mateix Salvador Illa fins al cansament, que de tant dir-la inclús potser va arribar ell a creure-se-la.

Nosaltres, els independentistes, no hem acceptat mai aquell “passar pàgina” i molt menys l’actual discurs dels colonialistes espanyols, que volen fer veure amb aquesta cimera que el procés d’alliberament de Catalunya, emmarcat en el profund problema d’estructura territorial que té l’Estat, ja s’ha acabat.

Doncs no, no s’ha acabat i continua amb més força que mai. Davant d’aquesta enèsima provocació, la delicada i feble unitat del independentisme ha tornat a aplegar-se i amb actitud ferma i determinada vam tornar a sortir al carrer per dir alt i clar que no som ni França ni Espanya, som Països Catalans.

El més al·lucinant de tot és l’actitud emprada pel govern de la Generalitat, que després de comprovar dia rere dia el tracte de menyspreu a que el sotmet el govern de l’Estat on sovinteja la típica “marejada de perdiu” (taula de diàleg), no s’està d’acotar el cap una vegada més, participant d’escolanet en la litúrgia muntada precisament per intentar demostrar al món la falsa imatge de l’extinció del procés independentista. Nogensmenys és capaç de participar, com a partit, a la protesta contra una cimera de la qual forma part. Tot plegat esdevé molt surrealista.