Pressupostos encara a l’aire

Ho dèiem el mes de novembre en clau d'interrogant, però ara ja és un fet que ni la més gran de les catifes pot amagar: l’intercanvi de cromos pressupostari. Tampoc és que ens hauria de sorprendre gaire, la política en molts sentits és pareguda als típics patis de col·legi de quan jo era petit, on a banda de les trifulgues que s’hi muntaven, el mercadeig de cromos de jugadors de futbol era del tot habitual.

Anem a pams. Els primers acords es produïren el desembre entre el govern i els comuns. Aquests van posar damunt la taula un pla de rescat social i l'augment pressupostari destinat a l'atenció primària en el marc de la salut. La suma dels suports però, encara era insuficient. S’havia de cercar més enteses amb dos possibles candidats, Junts i PSC.

D’entrada, Junts tot i estar disposat a negociar els comptes amb un acord en què es consolidi el procés cap a la independència i es recuperi els objectius de la legislatura del 52%, alerta que un pacte amb els socialistes pot significar un retrocés important pel que fa al nostre autogovern dins les aspiracions que contemplen bona part dels ciutadans de Catalunya d’esdevenir un estat sobirà. Amb tot, des d'ERC sembla descartat el suport de Junts, segons es desprèn de les paraules del portaveu al Congrés Gabriel Rufián, on ha demanat deixar de banda la formació independentista.

Pel que fa al PSC, de les propostes que inicialment plantejaven (ampliació de l'aeroport del Prat, el Quart Cinturó i el Hard Rock), sembla que ja s’hauria arribat a un acord amb el Quart Cinturó i “l’ampliació” és a punt de caure. Salvador Illa es desviu per desvincular el PSOE de les negociacions pels pressupostos, però ERC vol fer valdre tots els suports que ha brindat als socialistes espanyols durant aquesta legislatura, i ara espera “recollir el cromo” corresponent. Tanmateix, aquest “treure pit” del PSC no crec que pugui amagar el que ja fa anys s’evidencia: el sucursalisme dels socialistes catalans es tan copsable que d’ençà que el 2013 el PSC es va autoexcloure del Pacte Nacional pel Dret a Decidir està completament succionat pels tentacles del PSOE, esdevenint gairebé un partit testimonial.