“No puc ni sortir al supermercat a comprar. Aquí a Egipte, tots els jugadors de Primera Divisió som molt coneguts, la gent ens demana fotografies pel carrer, surto a la televisió, jugo en camps amb 60.000 espectadors… és una bogeria”, ens explica amb passió l’Ahmed Belhadji. Amb 25 anys, aquest extrem format al Tàrrega, brilla amb l’Aswan SC, somia amb jugar el Mundial del 2026 amb la selecció del Marroc i és a punt de fer el salt al futbol del més alt nivell.

Nascut a Al-Hoceima l’any 1997, l’Ahmed va aterrar a Tàrrega amb 3 anys on la seva família intentava buscar-se un futur. Ja de petit li agradava jugar amb la pilota, però per motius econòmics a casa seva no es podien permetre inscriure’l. Quan tenia 8 anys, un dels entrenadors del futbol base del Tàrrega d’aquella època, Jony Jiménez, el va veure jugant al carrer i va demanar al club que fes un esforç per ell. Els coordinadors de la base, Jordi Calderó i Albert Rosinés, van moure els fils necessaris perquè aquell diamant en brut pogués vestir els colors blaugrana. 

A canvi de fer d’àrbitre en partits de formació o de segon entrenador en equips del planter, l’Ahmed va poder centrar-se en el futbol i el seu creixement va ser espectacular. Ràpid, elèctric i amb molta capacitat per desbordar, aviat va començar a cridar l’atenció dels altres clubs. Per posar un exemple del seu atreviment, en el seu debut com a aleví va marcar 2 gols al Barça. La millor temporada va arribar com a juvenil, amb 16 anys, on va acabar com a segon màxim golejador de la divisió juvenil d’honor amb 17 dianes, només darrere de Carles Aleñá, la perla del Barça que actualment milita al Getafe de Primera Divisió. A més, va poder debutar amb el primer equip de la UE Tàrrega en un partit al camp del Santboià, però això començava a quedar-li petit.

El salt al futbol professional

Després d’escoltar diferents propostes, l’Ahmed va acabar fitxant pel Cornellà, un dels clubs que treballa millor el futbol base a Catalunya. “La diferència va ser brutal. Allà competeixes amb jugadors del Barça, del Madrid, de la Damm, de la selecció… Els primers dies no tenia gaire confiança en mi mateix, però vaig caure de peu. Vaig començar a marcar gols i ràpidament vaig ser titular”, ens explica l’Ahmed des d’Aswan (Egipte) el dia després d’haver jugat un partit en què va regalar dues assistències.

Un cop acabada l’etapa de juvenil, diversos equips de nivell es van interessar per incorporar-lo als seus filials. Mallorca, Còrdova o Saragossa van ser els que més van apostar per ell i al final es va decantar pel club aragonès, amb qui va signar per 3 anys. “Va ser una experiència brutal. Entrenar-me al costat de grans jugadors com Kawaga, Luis Suárez, Raul Guti o Christian Álvarez… Vaig poder debutar amb el primer equip a la Copa i també vaig entrar a la convocatòria d’un partit de Segona Divisió. Fins i tot vaig sortir al FIFA! Imagina’t, podia jugar amb mi mateix a la videoconsola”, relata amb entusiasme. 

Després d’una cessió al Linense i un altre any al Saragossa B, la temporada 20/21 va fitxar per l’Oriola, de la Segona Divisió B, i allà va descobrir l’altra cara del futbol: "En aquests clubs, la gent es juga el pa de cada dia. Els futbolistes no tenen la vida solucionada i s’ho han de currar molt. Em van ajudar moltíssim i vaig aprendre molt, sobretot a nivell mental. També vaig entendre que m’havia de cuidar molt físicament. Quan estava al Tàrrega, podia sortir de festa i sabia que l’endemà marcaria 3 gols. Aquí, no. O et cuides o no jugues."

Sense pressa, però sense pausa, el següent pas de la carrera de Belhadji va ser l’Inter Escaldes d’Andorra: “Era una proposta molt bona econòmicament i, a més, tenia l’oportunitat de jugar a la fase prèvia de la Champions League. Allò era una gran oportunitat per al meu currículum i no ho podia desaprofitar”, 7 gols, 7 assistències i les bones actuacions als partits europeus van despertar l’interès de diversos clubs. L’Aswan SC, de la Premier League d’Egipte, va ser qui va apostar més per ell i el resultat no podia ser millor.

“He encaixat de luxe aquí, ha estat espectacular. M’han donat molta llibertat jugant com a 10 i estic en un gran nivell físic. Al principi, l’adaptació va ser difícil perquè marxes de casa, ho deixes tot, la cultura i el clima són diferents, però me l’havia de jugar i l’he encertat. Molts no s’haurien arriscat, però jo sí i m’ha anat molt bé. Ja tinc diverses ofertes de clubs de nivell superior per marxar aquest mercat d’hivern, però m’ho he de pensar molt bé perquè és un pas molt important en la meva carrera”, explica Belhadji, que ja és en el radar de diversos clubs i caldrà seguir on segueix evolucionant com a futbolista.

El somni del Mundial

Parlant del futur, a l’Ahmed li brillen els ulls quan parla de la selecció: “El meu somni és jugar el Mundial del 2026 amb Marroc i crec que ho puc aconseguir...".

Podeu llegir el reportatge complet aquí