Als anys 30 va aterrar a les nostres terres una figura mediàtica com poques. Un exjugador del millor Barça dels anys 20 va ser nomenat professor al Talladell i va militar a les files del Tàrrega. En un moment en què el futbol començava a créixer, tenir de mestre un excompany de mites del barcelonisme com Zamora, Samitier o Paulino Alcántara va generar un impacte inèdit a les nostres terres. Aquesta és la història de Salvador Martínez Surroca.

Nascut el 8 de febrer de 1901 a Cieza, Múrcia, en una família de 6 germans formada pel murcià Pascual Martínez i la catalana Carmen Surroca. El seu pare va ser un reputat pedagog i filòleg castellà, conegut per ser editor de diversos llibres de text per a escoles, i que va inculcar la passió dels estudis als seus fills, ja que tots van acabar passant pel món de la docència. Entre els més destacats, Fulgencio Martínez, que va ser un conegut pintor i professor, o Antonio Martínez, que va optar pel món de la química.
De ben petit, Salvador també va mostrar una predilecció especial pel món del futbol i el seu primer equip va ser l'Iruña, de Pamplona, on la família s'hi havia traslladat per motius laborals quan el jove tenia 6 anys. Un temps més tard, els Martínez Surroca van fer les maletes cap a Lleida, on el pare havia aconseguit una plaça de mestre, i Salvador va continuar la seva trajectòria militant a l'Ilerda. La següent parada va ser Barcelona, ja amb 13 anys, on va cridar l'atenció de clubs com el Barça, però els seus pares el van obligar a centrar-se en els estudis i va estar un any i mig sense jugar a futbol.

Fitxatge pel Barça

Finalment, els pares el van autoritzar a fitxar pel Barça i es va incorporar al quart equip. Allà, va començar a destacar per la seva autoritat i contundència a la defensa, va arribar a pujar fins al segon equip i va participar en entrenaments del primer equip. L'estiu del 1921 ja es va consolidar a la primera plantilla blaugrana, al costat d'una de les millors generacions de futbolistes de la història culer. Així, va comptar amb companys com l'extraordinari porter Ricardo Zamora, considerat un dels primers futbolistes mediàtics del futbol espanyol; Paulino Alcántara, un davanter que va marcar 369 gols amb el Barça i que fins a l'arribada de Messi no va ser superat com el màxim golejador del club blaugrana; o Samitier, un dels futbolistes més tècnics i elegants que va meravellar per allà on va passar.

Surroca, com era conegut en el món del futbol, va estar 5 temporades al Barça, del 1921 a 1926, on va aconseguir guanyar 3 campionats d'Espanya (l'actual Copa del Rei) els anys 1922, 1925 i 1926. En aquella època la lliga encara no existia, ja que la primera edició va tenir lloc el 1929, i guanyar aquest trofeu era sinònim de ser el millor equip de l'Estat espanyol. A més, va sumar al seu palmarès, 3 Campionats de Catalunya els anys 1922, 1924 i 1925, un trofeu amb molt més reconeixement que actualment per l'alta competència i nivell dels equips.

També va tenir la sort de viure un dels moments més històrics dels inicis del Futbol Club Barcelona. A principis dels anys 20 es va abandonar el camp del carrer Indústria, que s'havia quedat petit, fins al modern camp de les Corts que comptava amb una capacitat per a 30.000 espectadors i va ser una fita mediàtica per a la societat d'aquella època. Era el moment del boom del futbol i Surroca va ser protagonista dels cromos i productes promocionals de l'època. Encara ara es poden trobar aquests articles en webs de col·leccionistes i, fins i tot, es va arribar a editar una cançó amb el seu nom, Shimmy Surroca, a càrrec del compositor català M. Vila Blasi.
 

Podeu llegir el reportatge complet aquí