Josep Maria Comadran té una història de pel·lícula. Nascut a Sabadell l’any 1948, va ser pare escolapi i un dels millors jugadors catalans de futbol de la seva època. Entre la sotana i la pilota va acabar escollint la fe, descartant, entre d’altres, una oferta per fitxar per l’Atlètic de Madrid. Posteriorment, també va deixar la seva petjada a Tàrrega com a director de l’Escola Pia, fundador de l’escola de futbol base, on va arribar a entrenar Joan Capdevila, i jugador del primer equip de futbol sala de la ciutat.

Els primers tocs de pilota els va fer pels carrers i camps de Sabadell, però ja de ben jovenet, amb 14 anys, va entrar al seminari escolapi d’Alella. Després de formar-se a Navarra i la Rioja, als 18 anys es va traslladar a Salamanca per llicenciar-se en Teologia i Filosofia a la Universitat Pontifícia. Tot i la seva passió per la religió, Comadran no va oblidar mai la pilota i era habitual veure’l en els partidets de futbol que jugaven els seminaristes. 

En un d’aquests partits, un directiu de la UD Salamanca, de la Segona Divisió espanyola, va fixar-se en aquell hàbil i ràpid extrem dret i li va oferir una prova. L’intent no va ser fructuós perquè l’entrenador no volia un capellà al seu equip i els seus superiors creien que el seminari i el futbol professional no podien ser compatibles.

Tot i els obstacles, Comadran sí que va aconseguir jugar en equips de categories inferiors i a principis dels 70 va fitxar pel CD Béjar Industrial, amb què va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió. Llavors, recorden els seus companys, a les nits s’escapava del seminari saltant per la paret per poder anar a entrenar-se a futbol. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí