En un viatge recent als Estats Units em va sorprendre una placa commemorativa que hi havia en una rambla de la ciutat de Burlington, a Vermont. El carrer en qüestió estava al centre urbà, era només per a vianants, molt comercial i amb un aire certament modern, però sense ser un emblema de disseny superlatiu.  Doncs bé, tot i així, hi havia una gran placa de coure, gravada amb lletra corpòria, on s'explicava breument les obres de reurbanització, l'any que es van fer i, en lloc destacat, el nom de dos senadors que van donar suport al projecte.

Vist amb ulls d'aquí, la sumptuositat que desprenia aquella placa en relació a l'element-carrer que volia explicar semblava un pèl excessiva. És a dir, aquí estem avesats a col·locar plaques als elements patrimonials o als grans equipaments –hospitals, centres cívics– però no solem fer un homenatge a la reurbanització d'un carrer. Ubicats a Tàrrega, és com si al seu dia haguessin posat una gran placa commemorant la reforma de l'antiga Nacional II, avui avinguda Catalunya, fent-la plataforma única. Tot i que les obres van inaugurar-se degudament i la història ha demostrat que han estat fonamentals per donar-li un caràcter urbà que no tenia, a ningú se li va acudir que aquest fet mereixés ser explicat al vianant mitjançant una placa. I són unes obres amb un bon disseny, projectades per un bon despatx d'arquitectura i que poden ser referència per a altres ciutats que vulguin recosir la trama urbana, prioritzant el caminant vers l'automòbil.

Arribats en aquest punt, mai no ens estalviem l'individu que ens recorda que, sent un país tan nou, els nord-americans tenen el llistó d'allò històric ben baix. De qualsevol edifici de poques dècades ja en troben motiu per fer-li una ressenya, cosa que no deixa de ser un gran mèrit comunicatiu. No és res més que posar en valor allò que es té i, a més, fer-ho públic. En aquest cas, fer que les ciutats s'expliquin per si soles. Més enllà dels guies turístics, que s'adrecin directament al vianant i que aquest, al seu torn, valori el que veu i trepitja independentment del seu bagatge cultural.

Trobo que en la senyalèctica urbana ens hem quedat només amb els edificis patrimonials i en els objectes artístics com serien l'escultura, però en molts casos renunciem a la valorització d'altres elements més contemporanis. Per què no explicar qui va promoure l'existent avinguda Catalunya, amb tal potència que està transformant una façana plena de garatges i magatzems en una àrea comercial de botigues? O per què no senyalitzar els arbres singulars o explicar, també amb plaques, si als parterres hi ha buganvílies o espígol? Tot això no només ens explicarà el nostre entorn construït o plantat, sinó que farà créixer la cultura urbana, augmentarà la matèria grisa per al turista i, sobretot, injectarà una bona dosi d'autoestima ciutadana.