És un articidi atacar una obra d’art o se’n pot dir així? El que és segur és que els autors guanyen en notorietat i si més no en titulars als TN amb aquestes accions, estiguin motivades pel que ho siguin, qüestions religioses o morals, reivindicacions polítiques o denúncia de l’espoli d'obres d’art per part d’Europa.

Escric això i encara dubto de si blasmar definitivament i cruament els autors o fer-los costat perquè a vegades coincideixo en la seva reclamació. Per què, senyores i senyors, fa molt mal a la cultura un pastís llençat per un jove amb perruca disfressat de padrina contra la Gioconda de Leonardo Da Vinci, per denunciar la destrossa del planeta? O en fa més aquell banc nipó que té empresonat en la seva caixa forta Els gira-sols de Van Gogh, i que és elcausant de la folla cursa que va fer augmentar astronòmicament els preus (L’art no té valor?) de molts quadres?

El 1972, un boig armat amb un martell va escometre la Pietà de Miquel Àngel. La Gioconda de Da Vinci va ser atacada diverses vegades en actes de protesta contra el govern francès, per exemple per un home  que la volia retornar a Itàlia i el 1914 una sufragista va assestar set ganivetades a la Venus del mirall de Velázquez en considerar-la un símbol del patriarcat i com a protesta després de la detenció d’una famosa feminista. Les obres de Rembrandt són les que s’emporten la pitjor part per motius que es desconeixen. La ronda de nit va rebre ganivetades en diverses ocasions, i ruixades d’esprais. La Dànae va quedar molt malmesa l'any 1985 per l’atac d’un mitòman trastocat que, en nom de la moral, també la va apunyalar. 

Alguns diran que no solucionen res els activistes que s’encolen a una pintura. Uns altres, que si no és amb actituds trencadores no avancem. Els de més enllà sabran que això d’esquitxar pintures s’ha fet gairebé sempre i els del barri del costat escopiran a la closca pelada del cretí que es va enganxar al vidre del darrer quadre atacat a un museu. Contra gustos no hi ha res escrit ni en les armes pretesament útils per remoure la consciència ciutadana. 

De totes maneres, i ara em sento obligat a mullar-me, permetin-me que defensi el nostre gremi, ja que sempre preferiré que s’apunti a una altra diana que no sigui la de la cultura, que ja la tenim prou masegada i perseguida. Aquesta gent que fa aquestes accions allà a les pinacoteques ho fan per manca d’idees? Si és així, em permetré de donar-ne alguna sense incidir massa en marques conegudes perquè ja se sap que et poden acusar de delicte d’odi i la meva assegurança no m’ho cobreix.

Per exemple, l'empresa que més contamina a Espanya patrocinava la Cimera del Clima el 2019. Sí, Endesa, i és que ells, i Repsol-Petronor, Naturgy i EDP eren les empreses més contaminants dels sectors de l'energia, del petroli i del ciment el 2018. Segons un informe de l'Observatori per a la Sostenibilitat, aquestes són les quatre companyies que més emissions d'efecte hivernacle han generat aquí, seguides d'ArcelorMittal, CEPSA, Viesgo, Iberdrola, CEMEX, Lafarge-Holcim i Cementos Portland. Entre totes, han deixat anar el 62% del total de les emissions fixes. O les de la petroquímica, o Danone, Coca-Cola i Nestlé que són les firmes que més contaminen amb els envasos de plàstic. I què me’n dieu de les companyies que un estudi situa a la cua pel que fa a sostenibilitat, les MSC, Royal Caribbean i Costa Cruceros? El llistat inclou siderúrgiques, centrals energètiques i fabricants de ciment i no parlem de la cara d’alguns. 

I ara que hem vist els dolents del film i una possible estratègia, parlem una mica de la tàctica?

Que és més fàcil o té menys riscos tacar una Venus que s’està quieta? Cert, molt més que molts directors generals tan contaminants com les seves marques. Aquests darrers, fills de portes giratòries, estaran més protegits fins i tot per governs, mercenaris ben sucats i bufets d’advocats i procuradors dels de a l’infern de dos en dos. Però barrinant, voleu dir que no els aplaudiríem més als activistes si plantessin un pastís baratet i llefiscós al bell mig d’una corbata caríssima? 

Mentre esperem que algú ho analitzi, caldrà que en prenguem nota dels devastadors efectes del canvi climàtic i els seus causants si volem recuperar temps primaverals i èpoques tardorals i no fer malbé encara més l’ecosistema. I per fer una acció reivindicativa penseu que un esprai alimenta encara més la bèstia.

Ah i no em serveix que digueu que hi ha obres abstractes que mereixerien ser atacades que us veig venir!...