Aquests dies, l’humà al qual dicto aquests articles està entretingudíssim entre Viladot, Estellés i nosequè de performance, una cosa que es vol assemblar a allò que fem de fa segles els felins: estirar-nos per terra molt i molt, dissimular, fer veure que tenim gana i set i passar per damunt les coses sense fer-les caure. Els he sentit dir que volen cobrar per a fer-ho, i crec QUE és de justícia, ja que si els paguen em podran comprar menjar bo humit, d’aquell que tant m’agrada. Sabran imitar-me bé? Vejam si ho podeu veure aviat.

Li he dictat tot això al pobre Albert, perquè deia que no tenia cap idea per a l’especial de la Fira del Teatre. Com són aquests humans! Si la realitat dona idees contínuament! Només de pensar en coses que passen per culpa dels de dues potes se m’infla la cua, bufo i em canvia la cara. El comprenc una mica, ja que hem passat molta calor i jo m’he begut no sé quants litres d’aigua mentre ell bevia una beguda segurament de gimnàs anomenada Gintòmic o semblant.

Però anem per feina i m’he de queixar novament: quan pensen programar a la Fira del Teatre un espectacle d’alt nivell sobre la vida i les aventures gatones?

Els del Galacticat ja van per bon camí, almenys en el nom, encara que els falta buscar algun film sobre felins! Ah i que no siguin dolentots com aquell blanc de les pel·lícules d’un tal Bond, James Bond o com els que persegueixen l’Stuart Little.

I ara ens diran que no tenen idees, una excusa com una altra per mantenir-nos en l’anonimat, perquè, us hi feu fixat que ens treuen a moltes fotos a Instacat (és diu així?) però de fer de protagonistes als teatres res de res?

Ningú no ha pensat en una versió del Gat amb botes, per exemple? Però millor amb sandàlies obertes per poder treure les urpes, que no hi penseu.

Un musical, com allò de "Cats" on sortien unes humanes vestides de gates molt boniques?

Una versió de Catwoman? A mi em van operar de jovenet i ja no hi penso tant, però hi ha gates que són precioses, i em venen sensacions estranyes.

Un espectacle de teatre d’objectes? Em podrien contractar a canvi de bon menjar i prometo tirar coses quan no hagi de fer-ho i quedar molt bé a càmera.

Les noies de Tarregats, molt apanyades elles, coneixen molts artistes com jo i us els poden presentar i són de tots els colors, que nosaltres no tenim aquesta malaltia infecciosa que en diuen Racisme.

Diuen els humans de casa meua que hi ha molts poetes que han fet llibres sobre animals, per exemple l’Albert m’ha llegit un bocí d’aquest de la Carme Cabús:

“És escalador de mena
i s’enfila als arbres alts,
salta marges i teulades
i fa la vetlla als terrats.
Sota la lluna més plena
es troba amb contertulians
que s’expliquen grans conquestes
i on són els caus del ratam.”
 
o aquest de Josep Carner
 
''I si un mèu-mèu pidola
a mig camí dels plors,
un marramèu imposa,
irat, el cos a cos.''

Aquests poemaris es diuen bestiaris, un nom molt depriment, i segur que hi ha textos per a fer-hi espectacles. A què esperen doncs? I no ho dic pels de casa que prou feina tenen escrivint, pensant en escenes de teatre humorístiques, queixant-se de la insolidaritat (una altra pandèmia horrorosa), cantant i passant-me la mà pel llom quan els ho demano amb la pota.

Enguany, diuen que a Tàrrega tindrem de tot i més, com els amics de Sound de Secà que fan molt soroll però són divertits i tendres. Com una cosa que es diu “Orkestrònia”, que és una instal"lació interactiva amb instruments musicals fets amb materials recuperats: això d’agafar coses del carrer també ho fa ell, per ara de música no en fa, només canta, així i tot diu que tot arribarà. Faran també una cosa que en diu “Reverse”, que han de caminar enrere molta estona: Estaria bé que em deixessin passar-los entre les cames, seria una escena amb un punt d’humor. 

La meva mestressa, la Montse, diu que li agradaria poder anar a veure “Si tu te'n vas” de la CIA. PEPA PLANA i és que ella és bona pallassa (jo ric sovint amb el que fa encara que no ho vegi) i fa numerets de clown.

Ja veieu que hi ha per triar i remenar, però no hi sortim els felins per a res! Per a quan FiraCat, doncs? Crec que fa falta posar en marxa una ANG (Assemblea Nacional Gatuna) per mobilitzar-nos. Què hem de fer Lloreta i Giribet per a ser tinguts en compte? Marrameeeeu!