Polítics "independentistes"

A poc a poc però irremeiablement, estem veient el perquè d'aquest encall que pateix des de fa gairebé cinc anys el procés d'alliberament nacional que va tenir el seu moment més àlgid l'1 d'octubre de 2017, amb l'exitosa realització del Referèndum d'autodeterminació. 
Un Referèndum que com tots sabem (els polítics també), va ser plausible per la coratjosa determinació de milers de voluntaris recolzats per una ciutadania que no va defallir malgrat l'execrable resposta violenta d'un Estat espanyol completament desbordat pels esdeveniments.

Aquell dia el poble, autèntic protagonista d'aquella festa democràtica, va irrompre en la política de primer ordre. Els polítics pròpiament dits (a les dues bandes), es van veure ultrapassats per la tenaç actitud d'uns ciutadans que van saber percebre la importància del moment.

El Referèndum, sí o sí, havia d'esdevenir un èxit espaterrant per poder lliurar als polítics independentistes els millors naips a jugar en el terreny de la política governamental. I així va ser, els vam brindar en safata de plata les raons necessàries per poder concloure amb èxit tota aquella efervescència que va començar amb aquella gran manifestació del juliol de 2010.

Els polítics independentistes representats pels partits ERC, Junts i CUP (cadascun en diferents graus de compromís), no han sabut arramassar fins ara les oportunitats que en nombroses vegades els hem entregat els ciutadans via urnes per poder fer el pas endavant compromès en els seus respectius programes electorals.

El temps passa i la constatació fefaent d'una evident confortabilitat per part dels partits independentistes gestionant les engrunes d'una pseudoautonomia intervinguda, trenca les betes que sustenten les seves caretes mostrant així les seves cares autèntiques, més immobilistes que mai. 

L'avinentesa dels ciutadans de poder fer política es redueix únicament enfront d'una contesa electoral. S'hauria de prendre consciència de la importància d'aquell moment. És insuficient anar a votar només perquè “s'ha de fer”. El vot ha de ser reflexionat, amb el convenciment que ha de servir per assolir els nostres desitjos polítics. És molt important que si l'opció elegida no ha complert amb el seu compromís programàtic, conscientment hem de ser capaços de canviar a un altra opció que ens mereixi més confiança.