Fa tres anys i mig, un veí de Sant Martí de Maldà va fer una donació al poble de 300.000 euros, a més d’unes antigues granges de pollastres i porcs i un magatzem. Es tracta de Josep Amenós, que va morir a començaments del passat mes de juny a l’edat de 87 anys i que uns anys enrere també va fer donació al seu poble natal d’un peculiar parc artístic (vegeu el desglossament). Fins ara, l’ajuntament i la parròquia, entre els quals va repartir a parts iguals 150.000 euros, guardaven els diners perquè Amenós va fer aquesta donació en vida i no volien que li faltés res si ho necessitava, ja que eren tots els seus estalvis.

En els propers dies està previst que comencin les obres de restauració de la façana barroca de l’església de Sant Martí de Maldà, que es finançaran amb la donació d’aquest veí, diners que també serviran per restaurar les pintures que hi ha a l’interior del temple religiós – obra del pintor de Tàrrega Jaume Minguell, del qual aquest any es commemora el centenari del seu naixement– i part del terra de l’església, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que destaca per la seua singularitat i bellesa. Els treballs de restauració de la portalada aniran a càrrec del restaurador Albert Gaset.

Amb referència a la donació que va fer a l’ajuntament, l’alcalde, Gerard Balcells, va explicar que probablement destinaran els diners a la residència que està construint l’Associació Alba a la localitat, “un equipament que Josep Amenós sempre reivindicava”, va destacar. Per la seua banda, a les granges sospesen introduir un ramat d’ovelles o de cabres en el marc del projecte Territori de Vincles: Vall del Corb, i l’espai cobert de moment fa funció de magatzem municipal. Balcells va afirmar que “escoltant Josep Amenós, sempre aprenies alguna cosa”.

El Parc de les Rodes, el llegat més singular

Josep Amenós va anunciar a finals del 2018 que deixava en herència per al municipi una finca de 20 hectàrees, una part de la qual està ocupada per un singular espai artístic, que es coneix a Sant Martí de Maldà com el Parc de les Rodes. Amenós va explicar llavors que de jove havia estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis Ondara de Tàrrega, on es va introduir al món de l’art de la mà del pintor i llavors professor Jaume Minguell.

Al tornar al seu poble natal per dedicar-se, amb el seu germà, a l’agricultura, va deixar de banda aquesta afició que, tanmateix, va reprendre quan es va jubilar, a finals dels anys noranta. Aleshores va decidir rehabilitar una antiga cabana de volta del segle XVIII, que laia pedrós va convertir en una capella rural. Des de llavors no va parar d’embellir tot l’entorn amb pedres, rodes i arbres decorats amb dibuixos i pintats per ell mateix, amb la qual cosa va crear aquest singular Parc de les Rodes. Després de dos dècades d’intervencions artístiques, aquesta àrea exhibeix actualment centenars de formes i figures d’estil naïf, la majoria de les quals relacionades amb símbols bíblics, però també d’altres relacionats amb les noves tecnologies, l’aviació i la vida al camp.

S’ha de destacar que en una ocasió Amenós va rebre la visita en aquest parc de l’escriptora i folklorista nord-americana Jo Farb Hernández, investigadora i professora emèrita de la Universitat Estatal de San José a Califòrnia, que tenia previst incloure aquest espai artístic a la segona part del volum Singular Spaces.

D’altra banda, l’ajuntament ja ha arrendat els terrenys donats per Amenós per prop de 7.000 euros –el doble del que pagava l’anterior arrendatari–, que es destinaran a millorar i potenciar aquest parc artístic.