Des de fa un temps cap aquí ens hem adonat que les coses estan cada cop més cares. El fet de que tots els preus pugen provoca que, per exemple, quan anem a comprar amb els mateixos diners comprem la meitat de coses, o que cada vegada la factura de la llum sigui més elevada consumint la mateixa energia… el fet de disposar de menys diners pot generar desesperació i ansietat. 

Aquesta desesperació i aquesta ansietat van en augment quan venen costos extra que no es tenen contemplats en la previsió del mes. Això pot generar certa frustració, sentiment de ràbia, etc. Sobretot tenint en compte el que costa estalviar i tenir una mica de diners i quan de sobte ens sorgeixen aquests entrebancs, ens pot fer sentir molta ràbia. A més, cal tenir en compte que a vegades l’economia és un factor de risc social en la societat en general, però quan hi ha un diagnòstic de salut mental, que moltes ocasions ja provoca cert aïllament social i exclusió, fer-hi front és complex. 

Algun company s’ha sentit enganyat a nivell econòmic pel fet de tenir un diagnòstic de salut mental, ja que hi ha persones que se n'aprofiten. Una cosa que estem tots d’acord és que al nostre país tenim la gran sort que la sanitat és pública. Els tractaments mèdics, tenim la sort que part d’aquests estan subvencionats i que, pel que calculem, només destinem una desena part del que nosaltres tenim pagant aquesta medicació i tractament. A vegades, si vols una solució àgil i ràpida has de recórrer a la sanitat privada, necessitant certa disposició de diners. El problema és quan no en tens o són molt pocs, i has de prioritzar si és més important acudir al dentista o menjar. 

És important ser curosos amb els diners, sobretot en moments que un pot estar en crisi. S’ha de vigilar amb la publicitat enganyosa que ens surt per les xarxes socials i la televisió, on faciliten l’adquisició de diners d’una forma molt àgil i immediata però amb uns interessos tan elevats que genera solució a curt termini però un problema a posteriori.

Tàrrega disposa de suports externs quan hi ha problemes de gestió econòmica que poden orientar com Càritas (suport legal i servei de recuperació i venda de roba i mobles), Creu Roja (disposen de banc d’aliments i campanya nadalenca de recollida de joguines) i/o el Consell Comarcal de l'Urgell (que dóna suport a tothom que ho necessiti). 

El Pepe explica que està jubilat, i comenta que té sort de tenir una paga fixa amb la seva parella. Això li dona estabilitat i li permet ajudar als fills amb les despeses que necessitin. No es queixa del nivell econòmic que té, l’import que cobra li permet viure. Va estar treballant molts anys i ara té la seva recompensa. 

La Càndida comenta que té bona gestió perquè li dona suport una fundació tutelar. La fundació és una entitat que té cura i protegeix a les persones que tenen la capacitat modificada. Amb ells es sent escoltada i respaldada. L’ajuden a gestionar els diners, pot comprar-se el que vol i li donen un cop de ma quan ho necessita. 

Per últim, us volíem fer algunes recomanacions per tenir un millor benestar en relació a l’economia: 

- Anar a comprar amb una llista tancada i la panxa plena. 

- Planificar les despeses mensuals per poder estalviar. Es pot apuntar en un full per tenir-ho més calculat i per prendre consciència. 

- Ser crítics amb les alarmes socials que condicionen a gastar més diners: per exemple, fa poc es va fer córrer un fals rumor que hi hauria una vaga de transportistes i que perillava l’abastiment dels productes alimentaris. Tots vam anar corrents a comprar quan això no era veritat. Segurament vam comprar coses que no ens feien tanta falta, però per la por a quedar-nos sense menjar ho vam fer. 

La frase que us portem és de Benjamin Franklin, que diu que “Mentre puguis, estalvia per a la vellesa, perquè el sol del matí no dura tot el dia. Si saps gastar menys del que guanyes, has trobat la pedra filosofal.”