Segons Barthold Georg, “és millor crear que aprendre. La creativitat és la vertadera essència de la vida”. M’inclinaria per fer una simbiosi de les dues, i mai a parts iguals, mai encarcarades.

Fa poc una tuitaire publicava una piulada que feia palesa la seva desesperança, un gran esgotament i una manca total de perspectives positives en la vida. Algunes respostes eren com amuntegar corets, que són com cops a l’espatlla que no van més enllà o aquella altra frase coneguda i poc recomanable que ens diu: “Tu pots, ets fort/a”. I no, a vegades no ho som prou de forts o la benzina se’ns està acabant i quan pensem a posar-ne als nous preus abusius que té actualment, ens esgarrifem.

Alguns recomanen aprofitar en aquests moments baixos per encetar processos creatius, que sovint es creu que ajuden a relativitzar els problemes, distreure la ment, activar ressorts mentals adormits i empoderar la persona. Tractar la preocupació o l’aflicció amb aquella obra que ens allibera del costum i ens ofereix noves sortides o moments meditatius.

És molt coneguda la frase que diu: “La inspiració t’ha d’agafar treballant”, i és molt encertada, encara que a vegades hi ha estímuls o provocacions externes que, a partir de la guspira inicial, com el Big Bang, et fan començar a treballar, fins i tot de matinada intentant dormir una mica més. Sí, aquell impuls que fa que et llevis del llit per prendre notes, acabar o començar aquella obra, o amb quatre apunts tornar a la màrfega. Però ja hi ha d’haver l’actitud primigènia i un cert esforç. No truquen les muses al timbre de l’intèrfon, sobretot si no en tens a l’edifici.

Això ve a tall de la trobada ja periòdica amb amics, a Verdú, de la qual en sortim escoltats més que apreciats, i provocats en el sentit cultural i artístic. L’espurna que a vegades et manca per llençar-te a nous projectes sovint en terreny inexplorat o fins i tot impracticable.

L’empenta que et duu a fer el primer pas, el balbuceig, la provatura, l’intent. I que cal agrair sempre, sobretot perquè és positiva per a un mateix, però també per a l’emissor, la tecla que engega, la maneta que accionen.

Com defineixen alguns especialistes la persona creativa? 

Michael Gelb descriu “set principis” que nomena en italià, i els descriu així: 

1. Curiosità: comportament d’insaciable curiositat per la vida i recerca permanent. 2. Dimostrazione: compromís per comprovar el coneixement a través de l’experiència, perseverant, i la inclinació a aprendre dels errors. 3. Sensazione: el refinament continuat dels sentits, com a mitjans per captar l’experiència. 4. Sfumato: la disposició cap a l’ambigüitat, la paradoxa i la incertesa. 5. Arte/scienza: pensar de forma integral, establint un equilibri entre ciència i art, lògica i imaginació. 6. Corporalità: cultivar la gràcia, l’ambidextrisme, la bona forma física, el moviment 7. Connesione: un reconeixement i saber apreciar la interconnexió de totes les coses, fenòmens i sistemes. 

Els teniu tots, algun o cap? No cal preocupar-se en excés. Tothom pot ser una persona creativa? Sí, sens dubte, i en tot cas no cal crear-se unes grans expectatives, per no trobar-nos que el petit fracàs –absolutament imprescindible per créixer i aprendre– ens ensorri en un mar de dubtes. Si aquella persona està decidida a dibuixar o pintar, potser cal que no pensi a ser Miró en sis mesos. Si el que li ofereix plaer o buidar-se és escriure, cal que no cregui cap publicitat que li digui que podrà ser novel·lista o poeta després d’un curs intensiu de 50 hores. Si el teatre, el moviment, la recitació li aporten unes noves sensacions que ignorava, sobretot que no cregui que serà Gassman en quatre lliçons, i menys si aprèn amb sistema Stanislavski que no pas amb Grotowsky o Barba, molt recomanables.

Primeres passes, com un nadó i gaudir-ne, sobretot si és quelcom d’obligada manualitat més que cerebral. Sempre som plançons que cal que siguin regats perquè creixin més saludables i aguantin millor la sequera de ments i valors. I si us volen vendre complexos vitamínics per a arribar a més o més ràpid, penseu que sovint us quedareu amb menys diners a la butxaca i més… complexos.