L'ESCÓ DE PAU JUVILLÀ

Novament la Junta Electoral Central (JEC) torna a fer de tribunal judicial, oblidant-se que és simplement un òrgan electoral. La JEC a petició de Cs, Vox i PP, ordena a la Cambra catalana que retiri la credencial al diputat de la CUP Pau Juvillà, perquè estima que hi ha motius d'inelegibilitat sobrevinguda per la condemna sense sentència ferma a sis mesos d'inhabilitació per desobediència quan era regidor a Lleida per part del TSJC.

Des de la Mesa del Parlament s'ha format un bloc unitari per defensar l'escó de Juvillà. En aquest sentit immediatament va decidir elevar al ple la decisió de recórrer al Suprem. La seva Presidenta Laura Borràs feu el següent comentari: "Sempre he dit que protegiré els drets de tots els diputats per garantir els drets i les llibertats dels seus electors i que cal respectar el principi antirepressiu bàsic d'acompanyament de la persona afectada i la seva organització." I es que cada vegada que els poders de l'Estat amb qualsevol de les seves grapes intenta reprimir un membre del Parlament elegit democràticament, de passada està segrestant uns determinants vots que amb tot el seu dret han dipositat els ciutadans a les urnes. Es tracta d'un directe i desvergonyit atac a la democràcia. 

Com no podia ser d'un altra manera el ple del Parlament de Catalunya ha reaccionat positivament, aprovant presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem acompanyat de mesures cautelars, en contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l'escó al secretari tercer de la Mesa i diputat de la CUP, amb els vots a favor ERC, JxCat, CUP i comuns, l'abstenció del PSC i els vots en contra de Vox, Cs i PP.

La història es repeteix, ja que no és la primera volta que la JEC s'emboteix en la política parlamentària ordenant la retirada de l'escó d'un diputat del Parlament. L'any 2020 ja ho va fer amb la suspensió de les credencials de Quim Torra, que al seu torn ostentava la Presidència de la Generalitat. El resultat d'aquell cas és prou conegut, ens vam quedar sense President passant a exercir el càrrec en funcions Pere Aragonès. 

També tenim bona mostra de la ingerència estatal al Parlament de Catalunya quan el 2018 en ocasió de les eleccions autonòmiques del 21-D convocades per Mariano Rajoy en virtut del 155, diversos parlamentaris i per diferents motius (presó, exili) com per exemple l'expresident Carles Puigdemont o l'exvicepresident Oriol Junqueras, no van poder assistir al ple de constitució de la legislatura, concernint perjudicialment en l'aritmètica parlamentària. Sense cap mena de dubte, tots conservem en la retina aquella imatge dels escons buits de diputats i en el seu lloc tota una sèrie de llaços grocs que a partir d'aquell fet tan populars han esdevingut per la seva massiva utilització en múltiples facetes de la nostra vida. La consecució dels llaços grocs als escons del Parlament va ser fruit d'un acord dels grups parlamentaris, perquè els llaços grocs fossin ben visibles al Parlament per recordar els presos i exiliats polítics.

En totes les ocasions, finalment l'Estat es va sortir amb la seva. Ara tenim un altra oportunitat, per ocasionar un important enfrontament amb l'Estat que pugui ajudar a canviar la inèrcia actual. L'aprofitarem?