EL RÈGIM DE LLICÈNCIA D'EDAT

La incorporació als Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya (ERGI), de l'article que regula la llicència retribuïda per edat el 28 de juliol de 2008, i la posterior aprovació de les normes d'aplicació de la llicència el 18 de novembre del mateix any, ha permès durant anys l'establiment d'uns privilegis als treballadors funcionaris del Parlament, que com a mínim produeixen un rebuig i és una manca de respecte pels milers i milers de treballadors i treballadores que, tant en empresa pública com privada, albiren l'existència de dues classes de treballadors: els de primera divisió i els de tercera regional.

Resulta que si donem un cop d'ull a aquest règim anomenat popularment "llicència per edat", el primer que ens ve al cap és que es tracta d'una prejubilació encoberta (o no tant), d'uns "treballadors" que en la majoria de casos pertanyen a l'alt funcionariat del Parlament que ja de per si gaudeixen d'uns privilegis que res tenen a veure amb les condicions habituals de la gran majoria de proletaris de qualsevol sector. Quan ens assabentem dels emoluments que perceben aquestes persones, és difícil no sentir autèntic vertigen. Si a més ho fan sense haver de treballar, estant encara lluny de la seva edat legal de jubilació, al vertigen se l'hi abassega una mena de fàstic de difícil gestió.

Si parlem de les corresponents retribucions rebudes, hi ha exemples que per la majoria de mortals sonen a ciència-ficció: dos exsecretaris generals reben més 140.000 euros anuals per estar-se a casa sense fotre brot. Hi ha al mercat laboral centenars de milers de persones que en els millors dels casos (tenir feina), necessiten 10 anys de treball per poder copsar aquests estratosfèrics imports.

A banda del tema principal que ens ocupa (règim de llicència d'edat), hi ha coses que a la gent normal i corrent ens costa d'entendre: un secretari general del Parlament ha de cobrar més que el president del Govern i els mateixos Consellers? Perdoneu, però aquí hi ha alguna cosa que grinyola.

La política mai deixa de sorprendre'ns, i el que més sorprèn d'entrada és que els mateixos grups parlamentaris desconeixien l'existència d'aquest règim laboral. Un règim que va ser aprovat per unanimitat l'any 2008 per la mesa del Parlament presidida per Ernest Benach (ERC) quan governava a Catalunya el tripartit d'esquerres (PSC-ERC-ICV). Val a dir que en aquella mesa, a banda dels partits que governaven, hi havia també CIU i el PP. 

Posteriorment, al Parlament hi ha hagut diferents meses i presidents: Núria de Gispert 2010/2015 (UDC); Carme Forcadell 2015/2017 (ERC); Roger Torrent 2018/2021 (ERC); i en l'actualitat Laura Borràs (JxCat). En tots aquests períodes s'han anat avalant els privilegis adscrits a l'esmentat règim laboral. Ara és quan, arran d'unes informacions publicades als mitjans i escampades per les xarxes, la mesa del Parlament ha optat per fer una profunda revisió del tema i acabar amb el que es considera un abús total per part dels funcionaris en els seus drets laborals. 

Tot i així, els 21 funcionaris que en gaudeixen encara ara ho seguiran fent. L'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dit que "les persones que estan acollides al permís d'edat l'exhauriran, això no pot tenir efectes retroactius. Només podem parlar d'ara endavant". Estem ben arreglats.