ELS ATEMPTATS DEL 2017

Ja han passat quatre anys i encara està en dubte creixent el rerefons de l’autoria dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, respectivament. En principi l’acció va ser reivindicada per una cèl·lula d'Estat Islàmic composta per 12 militants, liderats per l'imam de Ripoll Abdelbaki es Satty. Aquests atacs van causar setze víctimes mortals i més de cent ferits de diversa consideració, en sengles vehicles-ariet i atacs posteriors. 

L’acció s’inicia la nit del 16 d’agost quan es va produir una explosió a la urbanització Montecarlo d'Alcanar Platja, atribuïda a unes bombones de gas butà que van provocar la mort de dues persones. Segons es desprèn dels informes policials, aquesta explosió va ser fortuïta, fet que va provocar la precipitació dels esdeveniments que obligaren els presumptes terroristes a improvisar una atac l’endemà dia 17 al bell mig de la Rambla de Barcelona, amb dues furgonetes de lloguer que van envestir desenes de persones, fent esses al llarg d'uns 550 metres per tal de produir el màxim de víctimes. 

Passada la mitjanit ja en el dia 18, un vehicle va irrompre a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils i va envestir un cotxe Patrulla dels Mossos. Poc després el cotxe va bolcar davant del Club Nàutic, baixant els seus ocupants carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulaven explosius provocant el pànic entre els vianants, fent una víctima mortal. Després d'un tiroteig, els agents dels Mossos d'Esquadra van aconseguir reduir i abatre els cinc terroristes.

Bé, fins aquí és tota la història d’uns fets sobradament coneguts, però durant aquests quatre anys, el relat s’ha mogut entre llums i ombres, amb abundància de les ombres. Unes informacions periodístiques vinculen el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb el líder de la cèl·lula terrorista Abdelbaki es Satty, per uns contactes que han estat confirmats pel CNI. Aquest personatge havia estat empresonat per tràfic de drogues i era un suposat confident del mateix CNI que fins al mateix moment dels atemptats tenia intervinguts els telèfons mòbils dels integrants de la cèl·lula terrorista, el que revela clarament que podrien ser coneixedors dels seus plans. 

Les declaracions en seu judicial fa pocs dies de l’excomissari Villarejo, acusant directament Sanz Roldán (en aquells moments director del CNI) d'“haver calculat malament les conseqüències per fer un petit ensurt a Catalunya", és un sòlid indicador que els serveis d'intel·ligència espanyols estaven al corrent de tota l'operació. És també molt greu que l'Audiència Nacional el 2019 decidís no investigar els vincles de l'imam de Ripoll amb el CNI perquè no ho considerava necessari. Després dels atacs, la deslleialtat entre els cossos policials amb l'exclusió dels Mossos d'Esquadra tant del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) com de l'Europol, també pot fer pensar en una voluntat d’amagar certa informació clau. És important recordar que els atemptats van tenir lloc un mes i mig abans del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Mentrestant, el Govern “estudia” emprendre accions legals per demanar explicacions i poder esclarir definitivament l’entrellat de tot plegat. No podem permetre un altre cop (recordem casos com el del GAL), que les clavegueres de l’Estat campin indemnes actuant fora de la llei, enganyant impunement la ciutadania.