Tornar al teatre després de molt de temps, per una suma de paternitat i pandèmia, és una experiència gratificant. D'entrada, un s'adona que la Covid ens ha canviat tant els protocols socials com la mida del nostre espai vital. No només perquè pots arribar a sentir una sensació estranya d'estar en un recinte tancat i ple de gent, amb l'única distància que et permet la butaca. Aquest fet, ímplicit a l'espectacle i ben comú abans, ara provoca una certa prevenció. La seqüela lògica de dies i dies d'haver-nos submergit en un relat construït a base d'aerosols i de virus amb variants encomanadisses. 

Tot això ho pensava després de veure L'oncle Vània, un Txékhov, al Teatre Lliure de Montjuïc. Això de poder anar al teatre i sortir a sopar amb la teva parella, un hàbit que va quedar temporalment confinat, ho vam viure com una escletxa cap a la nova normalitat. L'obra hi va ajudar, amb un muntatge ubicat en un punt inexacte del temps i l'espai. Ja ho advertia el director al programa de mà: l'obra no és ni a Rússia ni a Catalunya, ni al segle XIX ni a l'actualitat. I és cert que al text s'hi barregen "verstes" (mida russa que vol dir un quilòmetre), amb cavalls i trucades de mòbil. S'hi cita Sant Petersburg i Khàrkov, però tot és molt extrapolable als nostres dies.

Resulta que en la tranquil·litat d'una finca agrícola, hi viuen un tiet (Vània), la seva neboda i altre personal, que tenen cura de la propietat. Tot d'una, s'anuncia que el propietari de la hisenda, que és el pare de la noia i cunyat d'en Vània, arriba de la ciutat per instal·lar-s'hi. Un vell professor d'art, fracassat i que viu de les magres rendes de la finca, acompanyat de la seva segona dona, una jove guapíssima, que revoluciona la vida monòtona del lloc. El matrimoni encomana l'ociositat a la resta i, després de despertar-se moltes rancúnies passades i conflictes amorosos, tothom entén que la presència de la nova parella els amenaça de trencar-los la vida a tots. Finalment, en Vània i el professor arriben al pacte de deixar les coses com estaven. Els nouvinguts tornen a la ciutat i l'oncle Vània i la neboda, molt units, seguiran el seu dia a dia tranquil. 

De fet, el mateix desenllaç de L'oncle Vània és una mica el que volem que ens passi a tots nosaltres. Com si substituíssim el professor pel virus, com si aquest fos una visita pertorbadora puntual, molt desagradable i feridora, però que també passarà. I llavors, tal com fa l'oncle Vània, haurem de seguir administrant les nostres finques en un fantàstica i monòtona rutina.