Som al 15 de juliol de 1938, en Josep Maria Martí escriu des de Fuentes de Ebro: "Des d'aquí veig batre en una era i em recorda l'any passat els berenars que feia amb la Tresina i els seus pares a l'era. Hem continuat el viatge fins a Fuentes, em sembla que serà l'últim dia de venir-hi ja que es nota una mica de retirada. He dinat amb el Comandant molt bé. Hem menjat meló i tot, també hem trobat l'aviació tres cops pel camí. Ara son les 7 velles i penso." 

I el 20 de juliol reflexiona: "Ja fa 2 anys que dura la guerra. Sembla mentida que pugui durar tant una cosa que tothom voldria veure acabada."

El dia 24 Tàrrega li torna al cor i a la ment: "Aquest matí he anat a Bétera a veure com estaven els cotxes. A la una he tornat a València, he dinat junt amb un que té família a Tàrrega, un baster que es diu Soler. Després cap a fer migdiada, després cap a escriure a la Tresina, com que és diumenge el faig escrivint-li, així es com si passés la tarda amb ella. Com me l'estimo, no crec que s'ho figuri, però és una cosa gran."

Al cap de dos dies, escriu: "He trobat al David Marsinyach amb el llavi partit per la metralla. Hem parlat i m'ha recordat dies que els tinc clavats al pensament. El món és un mocador, no pensava amb ell." 

Els dies de què parla han de ser els dies fatídics del setembre del 1936. En David Marsinyach i el seu germà Esteve eren membres del Comitè de les Milícies Antifeixistes de Tàrrega, i va participar en la detenció dels sacerdots Josep Llobet i Josep Rubiol, que posteriorment foren assassinats, així com en la detenció d'Antoni Toló, que més endavant fou alliberat. El consell de guerra franquista de l'agost de 1939 condemnà en David Marsinyach a la pena de mort, que més tard li fou commutada per 30 anys de presó al Penal del Dueso. L'Esteve Marsinyach marxà cap a l'exili i en futurs escrits parlarem d'ell.

El dia 30 de juliol es troba uns altres targarins: "Aquest matí hem anat junts amb el xofer del Ford a Bétera, parant a Montcada per veure la família d'un company nostre. Ens ha obsequiat amb una paella valenciana i conill. He dinat esplèndidament. A Bétera he trobat el Capdevila de cal Cisquet del Pastiri. He tingut una alegria. M'ha dit que també hi havia el seu germà." A València també es troba amb el Jordana, "hem sopat junts i hem anat a passeig, parlant molt".

Tot l'agost el passa entre València i Bétera, i a principis de setembre és destinat a Xàtiva. Des d'allí el 15 de setembre escriu: "A l'arribar trobo cinc cartes, dos de la Tresina, una dels seus pares, una de casa i una del Paco. Això sí que em dona alegria, però hi ha una mala notícia. El Magí consta com a desaparegut, això m'ha deixat trist del tot. Pobre Magí, tant com m'ho temia, Déu no vulgui que sigui res pitjor."1

El 21 de setembre es troba amb un altre targarí: "Ahir encara vaig escriure a la Tresina i al Burguès. Després he agafat un camió d'enginyers del mas d'en Cadira on menjo, i he anat a Gàtova a conèixer el nou Comandant. Tot anant amb el camió, en un control, ha pujat un targarí que encara no havia vist. Es un noi de la Torra Morlans, és un noi jove i ros que ara sembla més vell que jo."
A finals de setembre escriu: "A Bétera, el Capdevila em diu que I' Amadeu Castells és mort. A ell no li tocava la guerra, ha mort de malaltia. A l'anar a subministrar a Benaguasil he trobat l'Andreu i l'Aiguader, hem dinat junts i hem parlat molt. Ells han rebut moltes cartes, a mi no me'n toca aquesta vegada, la Tresina no m'escriu perquè té les injeccions del tifus."

El 4 d'octubre torna a veure l'Andreu i l'Aiguader i, "com que allà es trobava de repòs la brigada on hi havia el Jordana, el Casajoana i el Marsol. Els he vist a tots menys el Jordana, que diuen que el feren presoner. Hem parlat molt anant a passeig per I'Horta. Jo he dinat junt amb l'Andreu i l'Aiguadé en una casa particular. He tingut una alegria de poder veure cinc targarins junts. En Marsol i en Casajoana em diuen que de 15 en queden 2, són de la meva quinta i jo havia d'anar amb ells, si tindré sort!".

A la Brigada a la qual li corresponia anar, de quinze targarins només en quedaven dos. A més del Jordana, qui eren i quina sort tingueren els altres dotze? La nostra guerra té encara molts noms propis per treure de l'oblit i moltes històries per descobrir.

Continuem en el proper capítol.

1 Magí Carnicer Domingo