El mes de maig de 1938 no comença gaire bé per al Josep Maria Martí. Malgrat trobar-se a la rereguarda, l'activitat al front nord de València és molt intensa i fa transports constants de vehicles i camions, d'un indret a un altre. No para de fer viatges "sense menjar quasi nit i dia". "Per no dormir-me vaig amb parabrisa aixecat perquè l'aire em treu la morrinya". El 4 de maig escriu: "No em trobo gens bé. Em noto amb mal de coll i febre". "Rebo carta de la Tresina, una carta pèssima: em diu que els han bombardejat i han evacuat de Tàrrega". L'atac de l'aviació nazi de la Legió Cóndor del 5 d'abril de 1938 a Tàrrega fou d'una gran brutalitat, i va afectar bona part del carrer Urgell, on vivia la família Martí.

Les angines l'obliguen a fer llit i es recupera en una casa de pagès on el tracten molt bé. Allí menja i descansa, i rep cartes de casa que el tranquil·litzen. Pensa que aquell dia és 13 de maig "justament fóra ara la Festa Major de Tàrrega", feia dos anys que aquell mateix dia passejava amb la Tresina pel Pati.

Un cop recuperat, segueix remolcant vehicles avariats del front cap al taller a Sogorb i, en un d'aquests viatges, topa amb el camió del davant i es queda durant uns dies amb el vehicle espatllat. Llavors li donen un camió de la marca Autocar Trucks, i fa el transport de la tropa "cap als fronts de Penyagolosa, on per cert que hi ha castanyes. L'aviació no ens deixa fer 15 km. seguits tant a la nit com al de dia".

Els vehicles com el seu són l'objectiu de les bombes incendiàries de l'aviació feixista. Els manen d'evacuar-los cap a València per tenir els cotxes en punts més segurs. A finals de juny escriu: "Som a Xèrica i em sembla que hi estarem de primera. És un poble com Bellpuig en el que encara hi ha de tot. Hem anat a una casa de molt bona gent que tenen dos fills al front."

El servei de correu al front encara funciona. Des de Tàrrega la seva núvia, la Tresina, li escriu constantment. També ho fan els de casa, però l'enyorança és molt forta: "Al capvespre me'n vaig sol a llegir cartes i pensar; em sembla que em trobo a Tàrrega per uns moments, qui pogués trobar-s'hi de veritat… en tinc unes ganes!! Sempre pensant en la Tresina i les bones estones que passàvem i ara tan sol, i sempre aquest soroll del front que em té atabalat. Sembla que els homes s'hagin tornat bojos…"

Som al juliol de 1938 i el Josep Maria és destinat de conductor del Graham-Paige del Comandant. "L'hem pintat de verd; un clar, i l'altre a la part baixa més fosc. Al meu criteri sembla un llangardaix, però tot són gustos i mana qui mana. Som al carrer pintant i tothom hi diu la seva. sembla quan estava a Tàrrega pintat el cotxe del Pereña." 

A partir d'aquesta data fa de xofer dels oficials i els comissaris: "Avui he tornat a València amb el tinent. M'ha agradat molt, l'he trobat bonica: una Barcelona en petit. Qui pogués trobar-se aquí amb la Tresina i sense guerra!! Però no pot ser, fóra massa felicitat… M'he comprat paper d'escriure i sobres."

"A la tarda m'han donat 8 cartes. He tingut una alegria molt grossa ja que són les de la Tresina, de casa i del Magí. I el que són les casualitats, la Tresina em parla de l'Andreu i l'Aiguadé i aquests me'ls trobo aquí a Xèrica." "Amb ells parlem de les nostres núvies i això fa que em sembli que sóc a Tàrrega." "Contesto les dues cartes donant la nova d'haver trobat als dos targarins".

S'atansa la data del 25 de juliol de 1938, al front nord de València, i reben l'ordre de retirada. Es tracta d'una retirada estratègica republicana per facilitar l'ofensiva de la sagnant Batalla de l'Ebre, que des de Catalunya comença la vigília de Sant Jaume de 1938. Serà el cementiri de milers de "biberons", i el darrer cant del cigne de la República.