Tot recordant el comiat de Ramon Boleda i Guido Sanfeliu de Verdú, he llegit el retrobament amb el nou corresponsal, Guillem Boleda, amb les noves notes.

El diumenge 7 de febrer de 2021 no va ser un dia normal, ja que per Verdú i Guimerà es va sentir la veu que havíem perdut un gran amic, en Ramon Boleda, que complert el llarg viatge vital i molt complert, calia ara seguir el definitiu itinerari de retrobades dels grups universals de recerca.

Ramon Boleda i Cases, pagès i estudiós autodidacta, va dedicar les seves hores de lleure a investigar el passat amb l'arqueologia, l'estudi de les tradicions, de la història i la seva tasca havia estat recentment distingida per la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El llibre de La Vall del Corb (1986), ens fou un primer record de la col·laboració amb bons amics, així llargues trobades amb Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, arquitecte, el senyor Piquer de Vallbona, i entre ells amb en Ramon Boleda hi deixarem els nostres escrits. Fou tot un crit de la potència del patrimoni cultural heretat d'aquestes terres.

Si des de fa 75 anys Tàrrega va començar a fer llegir i escoltar les notícies dels fets culturals a través de la revista Nova Tàrrega, sempre hi estava relacionat, com a testimoni, el nostre amic Ramon Boleda a través de del Grup de Recerques, com també amb en Guiu Sanfeliu.
Són molts anys. Dels primers contactes amb els impulsos de la comarca, fou el primer corresponsal per obrir les portes i motivar per escriure els fets comarcals a la premsa local.

Així podem dir que són moments viscuts i desenvolupats de forma molt contagiable, i que amb el curt temps de més de 50 anys, la Vall del Corb estava ben motivada, tot creant una bona part de sensibilitat a l'entorn del patrimoni cultural.

Si parlem del llibre La Vall del Corb, observarem i llegirem en l'espai de "Les romeries o pelegrinatge" un breu text que el Ramon ens va deixar escrit, una breu, explicació d'una petita llegenda sobre la paraula "gambairots". Suposem que relacionada amb Verdú i Guimerà i sobre el domini de l'ermita de la Bovera, que va donar lloc a un verset que Boleda ens va deixar transcrit:

GAMBAIROTS de Guimerà
Ja podeu alçar bandera
perquè els "COIXOS" de Verdú
S'han deixat prendre la Bovera.

Avui, els camins de Guimerà a Verdú i a la Bovera són prou coneguts i continuaran oferint els contactes als visitants del nou museu d'arqueologia recentment inaugurat, amb el nom de Ramon Boleda de Verdú. Passaran dies, setmanes i mesos i podrem llegir els seus importants llibres i escrits de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

Sempre recordo les moltes visites al Castell, als terrissaires i els espais arqueològics de les comarques, i puc dir que sempre fou un nou aprenentatge, car ell va prendre part en excavacions i es va relacionar amb els principals arqueòlegs catalans.

Seran dies molt llargs. La matinada serà llunyana i tot mirant la feina feta direm: Gràcies per tot a Ramon Boleda i Guiu Sanfeliu.

De la pàgina 139 del llibre citat, el darrer testimoni: "Gairebé tots, quan érem infants, hem tingut un avi o una àvia, asseguts al seu entorn, ens han explicat els fets i les coses que ells havien viscut de joves i també les que havien aprés dels seus avantpassats." No hi ha dreceres. Hem arribat al cap del carrer…

Guillem Boleda

En referència a Guillem Boleda, he llegit molt atentament la teva primera nota com a novell periodista. Molt bé escrius els teus veritables principis, dius les teves veritats i podràs sentir l'orgull de reconèixer els treballs del teu avi. Recordo sempre les nostres trobades, ja sigui a la Bovera, a Tàrrega per Nova Tàrrega, al mateix Guimerà i a qualsevol de les jornades del Grup de Recerques. Sempre per ajudar a reconèixer els nostre territori cultural, el nostre binomi de sempre: Verdú i Guimerà.

Que aquesta estrena, Guillem, sigui el millor principi per "anar millorant, escrit per escrit i poder honrar el seu nom". Però també et dic que "estar al seu nivell no serà fàcil".

Un prec, voldré que un dia m'expliquis el Museu Ramon Boleda. I a Guimerà t'agradaria visionar el nostre museu que sempre admirava molt cordialment el teu avi i el meu millor amic de Verdú.