En aquests moments de tantes fakenews, es fa necessari d'obrir els finestrons vells i deixar, amb els ulls aspectant, revisar els diversos camins dels quals hem rebut les notes del passat de la història. Imaginem, des de la barbacana de les restes del castell de Guimerà, on es podien comentar les notícies, ben escrites i guardades sobre determinats manuscrits de la biblioteca de l'erudit senyor comte. Amb tot, hem de tenir present que de les restes, la planta i la desventrada, i més tard, restaurada torre de guaita, dita també de l'Homenatge, s'hi han valorat i reconegut les dades per entendre el passat medieval de Guimerà. En tenim prou motius, per les notes i estudis confirmats, tot esperant els definitius resultats dels 10 anys d'excavacions.

Avui podem comentar com un personatge de la mateixa història romana, que ha ressorgit per unes notes relacionades amb el primer comte de Guimerà (1599), trobades a la secció de manuscrits de la Universitat de Saragossa, segons la nota publicada per Josep M. Razquin (La Mañana 22 d'abril de 1979), cita el noble comte que va viure en les sales del castell fortalesa, i que en moments dels segle XIV estava citada com inexpugnable, i que al XVII, fou la residència temporal del primer comte de Guimerà, l'erudit historiador i antiquari amb una bona biblioteca descrita del comte historiador, antiquari i reconegut com don Gaspar de Castro Pinos.

Podem començar dient que tenia amplis coneixements de l'hebreu i el grec, ja que va estudiar la història antiga utilitzant les monedes com a document primordial; tenia passió per les antiguitats del passat medieval, i avui el podríem citar com un arqueòleg il·lustre. De la biblioteca citada i entre els manuscrits conservats, es pot llegir una peça valuosa i ben rara, Flors o autoritats, tretes de les Epístoles de Sèneca a Lucil, en català, traduït d'una versió francesa de l'original llatí, amb lletra de finals del segle XIV, principis del XV, on s'ha conservat un full, amb aquest escrit, on diu textualment:

 "Nos Don Gaspar de Castro Pinós Conde de Guimerà, vizconde de Evol y Alquerforadat por la gràcia de Dios, hacemos Fe i Verdadera Relación de que este libro manuscrito de papel que Flores de las Epistolas y Proverbios de Séneca. Traducidos en catalan y primero de latin en francés."

Aquest document es trobava al castell de Guimerà entre les escriptures de l'arxiu que tenien els senyors "de nuestra casa"; es va manar aquesta relació, "en Frescano a 16 de mayo de 1621. El Conde de Guimerà". (Nota de l'escut "De la libreria manuscrita del Conde de Guimerà Mi Señor".(Barcelona1584, Saragossa 1638)

Del citat Sèneca, conegut com Sèneca "el Jove", va néixer a Còrdova i va morir a Roma al 65 dC, i entre les obres notables escrites, es troba el citat De la felicidad; Cartas a Lucilio, que el comte de Guimerà llegia anys més tard al seu castell. De moment, situem Frèscano, un llogarret de la província de Saragossa, relacionat per raons familiars i d'amistat, amb el senyors d'aquelles terres d'Aragó i que seran els qui heretaran el comtat de Guimerà, a partir de Francesca de Pinós i Fenollet, duquessa d'Híxar, tot precisant que entre altres títols nobiliaris era vescomte d'Illa, d'Evol, d'Alquerforadat, d'Ansovell i de diferents baronies, com també senyor de certes viles de la Cerdanya.

Sèneca escrivia els textos, cartes, plenes de bons consells i ensenyaments al seu amic Lucili, que procedia de Pompeia, prop de Nàpols i que havia estat enviat com a procurador del Senat i del poble de Roma a l'illa de Sicília.

Podem imaginar l'erudit comte de Guimerà llegint i meditant aquests encertats pensaments, al costat d'un dels finestrals romànics del castell o passejant per la barbacana de la muralla. Sembla que Sèneca, home savi que també creia que la virtut és el sobirà bé i que ningú no pot ésser benaventurat sense virtut, també hi ha constància que era home de gran abstinència, que només es mantenia de pa aigua i herbes crues. Amb tot, podem revisar que fou mestre de Neró, el cruel emperador de Roma, que el feu occir.

En aquests espais de la vall del Corb, molt bé podríem estar d'acord i pensar un altre Sèneca, com un autor estrany, d'importació al castell de Guimerà, o qualsevol dia hi podríem parlar amb un nou i autòcton personatge que, prenent les aigües mineromedicinals de Vallfogona, s'hi podria citar el celebrat i reconegut rector de Vallfogona, mossèn Francesc Vicens Garcia, tot recordant els seus verídics, assenyats, escrits poètics, dramàtics i de prosa diversa, dels segles XVI- XVII.

Amb tot, vull seguir rebent nous correus electrònics, amb veritables notícies del termalisme, lloc de trobades d'estudiosos i que ens permet també recordar els jocs florals del Balneari (1947) i on mossèn Muntanyola, escriptor, poeta i vicari de Guimerà (1942), va ser premiat, i són avui, amb bons i millorats espais, on es respira i viu en plena natura i cultura de la vall del Corb.