La música ens afecta de moltíssimes maneres. Ens provoca tota classe d'emocions: alegria, tristesa, records que ens fan plorar; i també ens pot ajudar a reduir l'ansietat. La música pot afavorir la disminució de l'angoixa en les persones, pot contribuir a estats d'ànims més tranquils, pot utilitzar-se com a teràpia, ens pot ajudar a agafar el son, etc. Però no totes les reaccions són iguals en totes les persones. 

Escoltar música ens pot ajudar a comunicar-nos i promou l'acceptació d'un mateix. Per altra banda, també s'estan comprovant molts beneficis a nivell cognitiu com l'augment de l'atenció, l'estimulació de la memòria, de la imaginació i de l'orientació en la realitat.

Depèn de quina música, pot contribuir molt a les discriminacions però aquesta també ens pot ser una eina molt potent antiestigma. Ens permet trencar falses creences i ajudar-nos a fer arribar missatges importants molt lluny.

A més, la música també pot donar un cop de mà a les persones properes a conèixer quina és la nostra situació, com ens trobem i, fins i tot, ens pot ser un senyal d'alarma en algunes situacions concretes.

Alguns cantants i compositors que han conviscut o conviuen amb un trastorn mental i que són molt reconeguts per les seves obres han estat Kurt Cobain, Demi Lovato, Whitney Houston, Antonio Flores, Enrique Bunbury, Concabella, Lady Gaga i René.

És inevitable sentenciar que les emocions també afecten les composicions dels autors. Molts compositors es deixen emportar per les emocions i se'ls nota molt que es creuen el que canten. Creiem que és molt difícil quan veiem algun compositor cantant una cançó que ha escrit directament de les seves emocions no emocionar-nos.

També us hem volgut parlar d'algunes cançons reconegudes que parlen de salut mental, com són el Tren de mitjanit de Sau, interpretant-la com una cançó cantada per una persona molt deprimida, atrapada en la seva situació. Creiem que el tren de mitjanit simbolitza l'esperança de sortir d'aquest estat. També la cançó Rest d'Alanis Morissette és una cançó de suport a les persones que conviuen amb un trastorn mental, sobretot angoixa i depressió. I finalment, Sin ti no soy nada d'Amaral, on interpretem que és una persona que se sent sola i que està en un estat melancòlic.

 Volem aprofitar aquest espai per explicar-vos les nostres experiències:

• Manoli: La meva experiència amb la música va començar des de petita però no va ser fins que vaig participar en La Banda del Boggie Boggie d'Ondara Sió mentre vivia a Cervera, quan m'hi vaig endinsar del tot. Vam crear música amb percussió i era molt divertit. Cada setmana assajàvem per fer els concerts. La gent que ens venia a veure estava contentíssima. Em va canviar la vida. Molt gratificant. Hi anava amb moltes ganes perquè m'hi trobava molt bé. 
• Pepe: A mi la música, al llarg de la vida, m'ha portat molt bones vibracions. Jo soc més aviat romàntic i per aquesta raó els cantants que destaco són els que canten aquest estil de música. En moments tristos acostumo a escoltar a Nino Bravo (Un beso y una flor, Libre...), Miguel Gallardo (Hoy tengo ganas de ti, Gorrión...) i un altre molt especial: Daniel Magal (Cara de gitana). Aquesta última cançó li dedicava sempre a la meva dona a la ràdio. Aquesta cançó m'encanta, ja que em porta molts records. També la Maritrini pel contingut de les seves cançons. Amaral (Sin ti no soy nada) l'escolto en moments que em trobo melancòlic. En canvi, si vull estar tranquil em poso música índia, que també és una música que em tranquil·litza. Com veieu la música que m'agrada és romàntica i dels anys 70-80.
• Jesús: A mi m'influeix molt la música. Per un costat, la música acompanya el meu estat d'ànim. Per exemple, quan estic eufòric o vull estar-ho, escolto heavy metal canyero. Quan estic melancòlic, escolto balades, i quan estic deprimit poso cançons molt més tristes. De vegades ho faig, fins i tot, a propòsit. Per altra banda, em serveix també per estabilitzar-me, ja que quan veig que em passo, també l'utilitzo per regular-me. Fins i tot, també l'utilitzo com a música ambient, sobretot el rock simfònic com Pink Floyd i The Police. Una de les meves cançons preferides és Still loving you dels Scorpions.
• Càndida: Jo recordo quan anava al Musicland i escoltava Fiebre de sábado noche i Staying alive. M'agraden perquè recordo com les ballava. Em feien sentir en un món de felicitat que m'agradava i que no volia que s'acabés. Però es va acabar de pressa.

La música ens ha acompanyat des de fa molt de temps. Ens pot servir per a moltes coses i ens afecta de moltes maneres, depenent de la cançó, del moment, de la persona qui la canta o toca, del com ho fa, etc. En definitiva, la música pot contribuir a la salut mental. I és que, és innegable que la música és un mitjà de comunicació important per a nosaltres. 

La frase que us portem avui és la següent: "La música és una arma en la guerra contra la infelicitat." Jason Mraz, cantautor Americà.