El món del cine ha evolucionat molt. Les tecnologies que s'utilitzen no són les mateixes, ni els temes que es parlen, ni la forma com se'n parla.

Un exemple és la salut mental.

La forma com es parla ara de la salut mental no és igual a la forma com se'n parlava fa anys.

Per sort, la salut mental s'ha obert camí en el cinema, també de forma saludable.

Així doncs, en l'actualitat, podem veure a la gran pantalla dues classes de pel·lícules: les que parlen dels trastorns mentals de forma estigmatitzada i aquelles que la presenten de forma sana. Entenem estigmatitzada com per aquelles que mostren les persones amb trastorn mental com persones dolentes, perilloses, assassines... i que, a més a més, són les que triomfen més a taquilla.

En aquest article hem volgut destacar algunes pel·lícules, explicar-les i compartir què en pensem.

• Algú va volar sobre el niu del cucut: La pel·lícula és una crítica als manicomis de l'època on el tracte cap als pacients deixa molt a desitjar. Nosaltres no la recomanaríem a ningú si la seva intenció és conèixer més sobre la salut mental i els trastorns mentals. Sí que la recomanaríem a algú crític i coneixedor de la realitat sobre aquest tema, que volgués veure una pel·lícula en la qual es mostra com es vivia aquesta experiència en el passat.
• Joker: Aquesta va sobre el discurs d'un individu amb molts traumes i marginat pel sistema que acaba sent un psicòpata criminal. Aquesta pel·lícula ha generat molta polèmica i controvèrsia. És una pel·lícula molt crítica amb la societat i en com tracten les persones amb un trastorn mental.
• Toc-Toc: Aquesta tracta de forma divertida l'espera d'un grup de pacients que presenten Trastorn Obsessiu Compulsiu el seu torn per la visita al psicòleg. Fa riure i és força entretinguda.
• Instinto: Aquesta tracta d'un antropòleg que s'aïlla de la societat després de veure morir els goril·les amb què havia viscut. En aquesta es veu el sofriment del personatge i es pot empatitzar amb ell.

Des de l'entitat Obertament es va fer una Guia per a mitjans on es descriuen recomanacions per informar sobre la salut mental. Us convidem que la conegueu en aquest petit tast:

• Crear un personatge escoltant experiències pròpies, on la persona sigui més que la seva malaltia. Ensenyar més rols i situacions que aquelles que envolten la mateixa malaltia.
• Incloure la vivència subjectiva del personatge. És a dir, incloure el que viu i ha viscut, les seves expectatives, somnis, objectius. Incloure com se sent, pensa i com raona.
• Assessorar-se en relació amb la salut mental a entitats i institucions especialitzades.
• Mostrar que el procés de malaltia i de recuperació són processos llargs i complexos.
• Mostrar la reacció dels personatges que envolten la persona amb diagnòstic.
• Utilitzar l'humor pot ser una bona estratègia per parlar de salut mental també. 
• I, finalment, allunyar-se de l'estigma.

També us volíem citar algunes pel·lícules i una sèrie que us recomanem si voleu saber de salut mental: Loco por ella (Netflix), Una mente maravillosa (Netflix), The Good Doctor (Amazon Prime).

Des d'aquesta secció us animem a ser conscients i crítics en relació amb les pel·lícules, ja sigui amb la trama com amb la temporalitat, ja que no és el mateix mirar una pel·lícula actual o una de fa 50 anys.

També creiem que els guionistes i els directors de cinema tenen molt desconeixement sobre què és la salut mental i que no saben tractar-ho de forma sana. Seria molt positiu que aquest col·lectiu pogués formar-se per tal de presentar la salut mental d'una manera més realista, ja que les pel·lícules i les sèries són un espai d'aprenentatge per a tota la societat i seria idoni que estiguessin ajustades a la realitat.

Hem de tenir en compte que ningú està exempt de presentar una malaltia mental, ja que de vegades alguns actors s'han posat tant en el paper que fins i tot a l'acabar la pel·lícula s'han continuat creient ser el personatge. Un clar exemple és el principal actor de Tarzan.

Des d'aquí també volem animar a seguir l'exemple de l'Hospital Ramon y Cajal de Madrid, que fa formacions de diferents diagnòstics de trastorns mentals a través de la visualització de pel·lícules diverses.
Tenint en compte que aquest article va dedicat al cinema i a la salut mental, hem elegit una frase per acabar extreta de la pel·lícula Loco por ella que diu així: "El pitjor de patir una malaltia mental és que la societat espera que et comportis com si no la tinguessis."