Amb la vacunació a tot ritme, sempre que siguem prudents, ja comencem a intuir el final d'aquest malson pandèmic. Per això, els programadors d'espectacles s'han anat animant a fer nous actes i a reprogramar part d'allò que havia quedat anul·lat en els últims mesos. A més, amb el bon temps, en totes les festes majors s'ha mirat de potenciar els actes a l'aire lliure.

Després de mesos sense fer-ho, amb la família vam assistir a un concert infantil al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El grup es deia El Pot Petit i és un dels conjunts de capçalera de les criatures de dos anys. Com a introducció als seus hits, feien l'espectacle amb els titelles protagonistes de les cançons, com el Lleó vergonyós, el mico o el drac Rac. 

L'esdeveniment es fa fer als jardins del TNC, de fet, en una part posterior i fins ara ben poc aprofitada. En canvi, veient l'escenari i la ubicació de les cadires, ens va semblar un emplaçament fantàstic que, més enllà de la pandèmia, es podria seguir utilitzant.

I és que és una evidència epidemiològica que els aerosols es dispersen fàcilment a l'aire lliure i, per tant, el risc de contagi és molt menor. Per això ha estat habitual durant aquests mesos veure com molts gimnasos, obligats a tancar els seus espais interiors, potenciaven les activitats a fora. Gent corrent, fent peses i exercicis de ioga sota l'eixida del Sol. Fent de la necessitat virtut, en aquest nostre clima mediterrani continental, hem tret partit d'espais que habitualment eren més aviat residuals. Penso en els exteriors del Pavelló Esportiu i de la piscina municipal, però l'escena s'ha reproduït a molts altres indrets de la ciutat.

Quan tot això hagi passat, i a excepció del rigorós hivern i estiu, podríem seguir explorant l'activitat a l'aire lliure. Farem salut i, com hem viscut en època de restauració restringida i contactes sota lupa, animarem tant el paisatge com el paisanatge urbà.