Portem tota la setmana preparant-nos per Sant Jordi, un dels dies més màgics del nostre santoral. Tot i que enguany hi haurà parades de llibres i roses, l'ambient no convida a les grans aglomeracions urbanes de passejants. La programació de ràdio i televisió reemprèn les entrevistes amb els autors, parla de recomanacions de llibres i es recorda que, en aquests mesos de vida interior, s'han batut rècords de lectura.

Entre els confinaments i el tancament intermitent de botigues, els qui han tingut més feina, a més de les empreses de missatgeria, aquests han estat els informàtics. I és que la gent que teletreballa ha sofert una ració indigesta de pantalles. Ordinador per temes laborals, gestió augmentada de correus, videotrucades i, en temps de lleure confinat, possiblement pel·lícules o sèries de diverses plataformes de televisió. Sumant-hi els possibles llibres electrònics, encara minoritaris, durant aquests mesos horribles la lectura en paper ha estat una oportunitat històrica d'evadir-se del plasma i dels pisos sense ni un trist balcó. Com quan Moisès obria les aigües, girar les pàgines d'un llibre ha estat l'autopista directa al descans digital. Roda el món i torna al Born: a través de la paraula escrita, imaginar-se tot un univers nou de personatges, trames i llocs.

Mentre no ens vacunen, a casa estem intentant inocular el virus del llibre i de la lectura a la nostra filla de dos anys. Cada nit, abans d'anar a dormir, li expliquem un conte. La rutina és clara: viatge a la prestatgeria dels contes i ella tria quin vol. Triomfen les temàtiques d'animals, en versió granja o selva i una mica de música amb el fantàstic Pintxo i el Jazz. Som a principis d'abril i encara, de tant en tant, ens tria el conte del Tió o dels Reis d'Orient. Per sort, aquesta última setmana, el drac i el foc pels queixals ens ha permès començar a explicar la llegenda de Sant Jordi.

Com a arquitectes, hem vist com la pandèmia ha servit per posar en valor tant la qualitat espacial dels habitatges, com la qualitat de vida del món rural. S'acceleren reformes de cases de poble, es repensen els pisos per a guanyar llum i espai i es valoren recintes com els passadissos, tradicionalment vistos com a residuals.

És possible que la necessitat de repensar els nostres habitatges perquè, sobretot els més justos d'espai, tinguin àmbits de treball, també acabi propiciant nous llocs aptes per a la lectura domèstica. I si un pot trobar un racó tranquil i ben il·luminat, fins i tot pot ser que vagi al prestatge i es pregunti si ja és el moment d'obrir aquell llibre que li van regalar l'any passat per Sant Jordi.