CLARA PONT VÍLCHEZ

Tothom va gat i ja comença a fer ron-ron. Són vora les 7 del matí i qualsevol estaria disposat a fer qualsevol ruqueria per un bon entrepà, uns espaguetis amb tomàquet i tonyina o un croissant ben farcit de xocolata per amortir la ingesta alcohòlica de la nit. Gintònic amunt, rom-cola avall, gotet de Jägger cap endins. Sortir a fumar, trobar-se amb persones amb qui fa temps que no et trobes, engrescar-vos a quedar un dia d'aquests i no acabar-ho fent mai. Tothom té un somriure de pam i mig, els ulls semioberts, les celles arquejades, les galtones vermelles de l'excitació del moment. Els pantalons bruts de combinat o cervesa, potser de pixat. El lema de l'Associació Agrat de Tàrrega diu que "Hi ha gent que veu les coses passar, i gent que fa que les coses passin". En pandèmia, però, els targarins no podem fer que en passin gaires, de coses. Ara, les bones nits han passat a ser un record. O no. 

Podeu llegir el reportatge aquí