Demanes la teva talla habitual de roba però un cop dins de l'emprovador et trobes que no et pots cordar (amb un mica de sort) o que no passen dels malucs (en casos més exagerats) aquells pantalons que tan bé li paraven al maniquí de l'aparador. Entres en una botiga d'una gran cadena de roba (no cal escollir-ne una perquè és una pega que comparteixen moltes) per renovar una mica l'armari a la recerca d'una talla 42 i t'adones que és com buscar una agulla en un paller. Assumeixes que per vestir-te has d'acudir a una altra mena de botigues però no t'agrada la roba que hi trobes perquè no encaixa amb el teu estil. Que aixequin el braç les dones que algun cop s'han trobat en alguna d'aquestes situacions. Que alcin la mà aquelles que alguna vegada s'han maleït els ossos perquè el seu cos no encaixa amb els cànons de bellesa que imposa la societat. Segur que moltes de les que llegiu aquestes línies esteu assentint amb el cap i segur que a molts dels que ens llegiu us ve al cap alguna de les dones de la vostra vida, oi? Posar fi a aquests tipus de sentiments i ajudar totes les dones a acceptar-se, siguin com siguin i tinguin el cos que tinguin, és la lluita de l'Elisabeth Cunilleras, propietària de la botiga de roba Mona Lisa de Tàrrega.

Podeu llegir el reportatge aquí