En ser persona sense adscripció partidària, em podria resultar fàcil escriure sobre la cultura dins el programa de les diferents coalicions? No s'ho creguin, car d'entrada, tot i que són opinions meves personals i prou, sempre pots trepitjar ulls de poll. I els diré que no m'interessa què proposa la dreta, centre-extrem o extrema dreta espanyola. Un té les seves coses, soc al·lèrgic i per això grup de risc de moltes coses, i no vull tenir més malsons.

Per tant parlaré de les formacions democràtiques catalanes sobiranistes o independentistes: les altres tenen les televisions, diaris, i l'IBEX que ens bombardegen (ai, què he dit!) amb les seves ordres, i quan els cal una empenta un tribunal els ho afina. 

ERC ens parla a bastament de cultura a l'apartat Una república creativa amb una ciutadania crítica, ocupa catorze pàgines al programa, cosa que em fa molt difícil, o impossible, destacar gaire del contingut. 

Ja d'entrada ens diuen que "Els Països Catalans tenen en la seva cultura una de les millors cartes de presentació, i la República és una oportunitat per donar-la a conèixer" i diagnostiquen el moment actual aclarint que la millor cura per a tots els mals és l'horitzó republicà. Ho resumeixen així:

1. "Un país que faci de la cultura com a bé essencial el quart pilar de l'estat del benestar, generalitzant la pràctica i el gaudi de la cultura…" D'aquí signo el fet de generalitzar la pràctica cultural, qüestió aquesta sovint bandejada per la dreta.

2. "Un país cohesionat i fort en la seva identitat, que promogui la interculturalitat i que impulsi la creació lliure, el pensament crític, l'empoderament ciutadà i el gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment." Aquí ho reblen amb l'empoderament i promovent el pensament crític.

i 3. "Un país creatiu, que promogui el talent i en què l'excel·lència de la creació sigui l'objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques." Per triomfar en un món tan divers i competitiu cal excel·lir i en aquest tema, com en altres tocats pels republicans, es nota un treball conscient i coneixedor de l'àmbit.

La CUP a Drets i llibertats ens parla del català com a "llengua comuna i preferent” i en el següent, de la “cultura catalana viva i popular". Escriuen sobre llengua i cultura en dues pàgines de 122 que té el programa, sense concretar gaire ni en augment de pressupostos o en suport a organismes ja existents. Volen "impulsar una cultura popular, creativa, crítica i dinàmica", amb funcionament assembleari i també "replantejar el model dels drets d'autor", mitjançant la gestió pública d'aquests, llicències lliures en algun cas o Creative Commons, i això ho discutiríem molt... 

Al programa del PDeCAT, la cultura ocupa 11 pàgines, i a destacar la idea d'arribar en quatre anys al 2% del pressupost, el suport als artistes en la situació actual, reforçar la immersió i el CoNCA i moltes d'altres, reflex del coneixement de les tasques de govern i dels valors que defensen: "Assumim la Cultura com un element central d'identitat, reflexió, creativitat i crítica." 

Al programa d'En Comú, busco a l'apartat La cultura és país tot esperant alguna paraula davant el retrocés del català o la projecció de la cultura catalana i trobo dues coses que signaria: implementar el PECCat (Pla d'equipaments, dit curt) per evitar les polítiques culturals BCN cèntriques de la GenCat que "impossibiliten a gran part de la població la pràctica i l'accés a la cultura". L'altra qüestió que els compro és "Destinar un 30% de l'1,5% cultural a la creació i un 20% de la taxa turística al patrimoni". Però a parer meu, queden poc clars el suport a la llengua i cultura nacionals. Tampoc pensen en el territori lingüístic dels Països Catalans.

Això es el que he llegit. Hi ha dos partits que no se sap què plantegen, i això que han governat l'Estat espanyol i Catalunya durant molt de temps. A hores d'ara no han presentat públicament el programa, potser quan surti publicat aquest article ja ho hauran fet. No em cap al cap que no en tinguin i estiguin fent campanya. De totes maneres, és anòmal. 

Però per favor, no ens quedem a casa sense votar, que alguns volen convertir el Govern en un despatxet mirant a Madrid. 

A les urnes, catalans! (gràcies, Cuixart).