Molta gent hem resistit i anem fent front com podem a la pandèmia i els confinaments, gràcies a Internet i les pantalles. Sigui via streaming, o via trobades com Zoom, hem pogut no només teletreballar, enviar articles com aquest o saludar la família, sinó escoltar música, veure actuacions estel·lars, exposicions, aplaudir estrenes musicals i saber què passava culturalment a llocs que, de vegades teníem tan a prop però que no els havíem fet gaire cas.

Amb el tancament dels comerços "no essencials" el sector del llibre va témer el pitjor. I això que ja venien de temporades gens engrescadores i fins i tot d'un Sant Jordi amb mascareta i canviat de data. I penseu que, normalment la Diada del 23 d'abril representava una quarta part de les vendes anuals, i el 2020 per a molts ha estat de només el 5%.

En el pitjor moment de l'estat d'alarma hi hagué caigudes en les vendes de les llibreries d'un 60%. Ara, però, i segons les dades del Gremi d'Editors de Catalunya, la caiguda en l'exercici serà de només el 5%. Per què?

La pandèmia, que ens ha fet frenar el nostre ritme vital –potser massa anòmal, cruel, perillós?– sembla que ha fet que molta gent hagi tornat a la lectura, a comprar llibres, a refugiar-se en el plaer de passar pàgines i devorar històries i reflexions. 

O sigui que, en un moment en què la impossibilitat de moure'ns físicament ha propiciat augmentar alguns consums culturals com els de les plataformes, el llibre com a objecte ha resistit l'embat del coronavirus.

Aquest fenomen no ha estat casual, com res en la quotidianitat.

Les lectores, i sobretot les lectores que són la gran majoria, han entès que calia ajudar les llibreries de proximitat en un context molt difícil i han demostrat que, anys de feina creant lectors amb el bon ofici que coneixem han donat com a fruit crear una comunitat de solidaritat. Comprar llibres –per exemple en moments de regals massius– ha estat en aquests temps un gest de militància cultural, potser inadvertit, i de consum responsable de km 0.

Això ha impedit l'enfonsament del sector, que cal continuar apuntalant.

Un exemple va ser la iniciativa Llibreries Obertes, impulsada per la meva bona gent d'Òmnium Cultural, que va permetre la venda de 45.000 llibres online i una injecció de 800.000 euros als establiments. I tant la venda directa al públic com les comandes en línia han augmentat, fet que ha trencat també un sector molt estacional i repartit per tot l'any l'adquisició de llibres.
La fórmula d'èxit ens diu que quan tots els actors implicats s'alineen amb un objectiu comú els resultats són espectaculars. Aquesta experiència hauria de servir de guia per ajudar la resta de sectors que ho estan passant malament?: restauradors, el comerç, els petits productors agroalimentaris, els artesans, etc. Amb aquests gestos estem ajudant persones que ho necessiten, i també redefinim com serà el món postpandèmia, quin teixit comercial (i per tant quin tipus de carrers, de poble o ciutat) tindrem i quines seran les formes de consum més idònies i factibles.

Alguns llibreters han expressat que en la situació actual: "La gent ha agafat molt el llibre com a company de confinament", i això és bo. Cal falcar-ho i ampliar-ho,