Dedicat a Jordi Cuixart i Txell Bonet i totes les famílies de represaliats.

Com ens menteixen        
ressons de festes cares
que no hi ha pobres!

Cap al pessebre
multituds són guiades
cercant respostes,

i l'Infant pensa
perquè veu com s'apropen
serfs de la terra,

que cal de pressa
–si encara no parlava–
plorar el Missatge.
El nen reclama
més escalfor pels homes
a l'establia:

"Trista nadala
d'aquells sense justícia,
fora de casa!

Absurda festa
pel qui, expulsat de taula,
no té ni molles!"
    
Mentre, pasturen
–porpra amb pal·lis i mitra–
mesells al dogma.

Cap cas en facis
a les seves proclames
apoltronades!
Calli el nunci
i la veu que s'inflama
d'altres temps petja.

Tenim la pura
paraula llibertat
empresonada.

Els hi fan beure
l'amarg calze dels justos
a homes i dones.

Que Jesús pensi i
foragiti dels regnes
potiners lladres.

Les veus reclamin
nadal més solidaris
i un món menys bàrbar.