En aquest darrer escrit sobre en Francesc Plassa i els seus records, parlarem d'una fotografia antiga de dues noies on, al revers, s'hi llegeix: "Germana de l'Antònia, morta en una col·lisió de trens de la línia de Terrassa a Barcelona. F.C.". L'Antònia és la parella del Francesc, que al marxar a l'exili es va quedar a Figueres. A partir d'aquesta fotografia hem pogut conèixer alguna cosa més de la identitat de l'Antònia i esbrinar alguna cosa més, com el seu altre cognom i de la seva relació amb Tàrrega.

A l'hemeroteca de la premsa de Barcelona, trobem que el vespre del Dijous Sant de l'any 1925, un tren dels Ferrocarrils Catalans va descarrilar a les Planes de Vallvidrera. L'accident ocasionà 26 morts i 75 ferits. Entre els morts hi ha na Carme Carulla Terrades, de 18 anys, i ferida greu, la seva germana Teresa, ambdues treballaven de minyones al domicili del carrer Aribau, 53 principal. La premsa revela que a l'enterrament, que sortí de l'Hospital Clínic, s'inicià quan na Carme Terrades, vídua i mare de les víctimes, arribà de Tàrrega amb dues nebodes i una germana. Tanmateix, la premsa targarina no esmenta l'accident. Probablement la família Carulla Terrades va venir a viure a Tàrrega des d'una població propera, i tant la mare com les filles serviren en cases de la ciutat. La viudetat de la mare obligà les filles grans a marxar a servir a Barcelona, mentre que la filla petita, l'Antònia, es quedà amb sa mare a Tàrrega. Després de la guerra, no hem trobat cap més rastre d'elles.

Un altre document interessant, guardat a França, és la carta escrita des del front, En campanya, per en Josep Viciana a en Francesc Plassa el dia 3 de novembre de 1938. La carta explica la dissortada sort de l'amic comú, en Josep Sangenís Palou:

"El nostre recordat amic Sangenís... em sembla que serà fet presoner, encara que un dubte no em deixa tranquil del tot. Ell és valent i decidit en excés, i això em fa témer per la seva sort. Això no és prou per mortificar-me, sinó que un altre detall m'augmenta la inquietud; és aquest la gorra que portava, que era de Comissari però amb els galons arrencats, encara que coneixent-se, però.
Espero que res diràs de les meves temences a la seva mare, ja que no serviria per res més que per fer més gran el dolor que la pobra dona té. No se si hauràs rebut una carta que adreçi al teu germà Lluís.
Rep recordances d'en part d'en Roca i una forta abraçada del teu amic.
J. Viciana."

En Josep Sangenís Palou va morir als 18 anys, al ser fet presoner i executat per les tropes franquistes, a la retirada d'Aragó de l'hivern-primavera de 1938. La seva fou una generació perduda per la guerra, la mort, la repressió o l'exili i que, com tants altres centenars de joves targarins, ha quedat oblidada en un racó de la història i que cal anar recuperant.