Recordo que revisant de les notes i dibuixos durant aquests 50 anys de la Nova Tàrrega. vaig descobrir, observar, estudiar i apuntar alguns detalls de la porta vella del campanar de Tàrrega, el seu origen, aixecament, plantada, desplomada, jubilada, guardada i presentada una de nova.

La Parròquia de Santa Maria de Tàrrega l'any 1189 ja estava en serveis dels propis parroquians i que el seu campanar no es fabricà fins l'any 1340. Hem de creure, en conseqüència, que la vella Parròquia tenia un petit campanar provisional.

Consta doncs "que l'any 1340, segons document registrat al foli 102, nº868 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a precs dels pares franciscans, el rei PereIII, "...mana que dels diners que es recapten de l'impost de la carn, per tal d'aixecar un campanar a l'església ".

Sobre aquests fets, tenim un dibuix de l'arquitecte italià Baldi de l'any 1668, pocs anys de la seva aparatosa i total caiguda.

Seguim unes notes del senyor Tous a fi de poder saber sobre el dit campanar que consta que fou "el dia 15 dilluns del mes de febrer de l'any 1672, a les sis de la tarda" quan es va desplomar tot el campanar. La porta extreta de la runa es va recuperar i retirar, envellida i derrotada. Avui, suposo que encara la podem observar sota les escales del Museu.

Per l'arqueologia i la recerca gliptogràfica del senyor Tous, disposem de dates de l'acabament del campanar actual. Així sabem que "el 19 de maig de 1696, a les onze del matí, documentem la solemne la inauguració del que s'havia acabat del temple en construcció i que fins l'any 1679 no s'havia arribat a l'alçada del rellotge, on hi consta dit any". Sembla ser que el campanar no fou acabat fins al 1747.

El temps va deixar els resultats de la porta al seu lloc fins al 1991 on estava escrita la seva sort, i que si bé estava anunciada, fou llargament retardada, entre l'església i com obra d'art. La seva funció, no més pràctica sinó decorativa, però la necessitat d´una nova porta, feta per altres mans d'artistes, siguin fusters, ebenistes i serrallers, hi reinstal·lar.

Fou a partir de 1977 quan vaig observar, descobrir, estudiar i fer els primers apunts.

Una exposició de dibuixos a Tàrrega del 1977, on per dificultats tècniques no s'hi va poder exposar que la porta vella encara guardada al Museu.

Deixem que sigui el senyor Robinat amb la descripció de la porta medieval qui ens recordi com era la porta del campanar, amb motiu d'un article demanant la seva neteja: "Ara el que cal fer i fins i tot amb urgència, si és que es troba la clau aquella clau tan llarga i forçuda que havia vist tants anys en mans de Josepet de l'Evaristo, es obrir la porta per un moment, posar-hi al peu un bon cabàs i netejar ho tot sense reserves."

Passats uns temps, la modernitat ha fet el canvi i on, cada tros d'aquella porta potser una obra d'art, parada en el temps. Reforçar,el clavetejar,netejar i restaurar són uns treballs que calia fer en espais del artesans, seria, amb moltes dificultats, el seu record permanent,, on sempre hi romandria en cada visita, la seva observació i la seva conservació.

Notes: (NT 18 de juliol de 1992): Joan Tous i Sanabra. El campanar de Tàrrega separat dels articles publicats a Nova Tàrrega, Tàrrega, 1976; El campanar de Tàrrega jubila la porta histórica, a Nova Tàrrega 24 de maig de 1991, núm 2403.