Ens hem adonat que hi ha paraules que ens pesen més que altres i volem reflexionar sobre aquest pes. Algunes de les paraules i conceptes que a nosaltres ens pesen són: boig, bogeria, manicomi, tarat, psiquiàtric, malaltia mental, trastorn mental, etc. 

 Jo, en Pepe, ho he viscut en primera persona. Sentir-me anomenat "malalt mental" m'ha dolgut molt. Abans jo no m'identificava amb aquest terme, no em considerava dins d'aquest grup. Fins ara, amb el pas del temps he arribat a entendre que el que a mi em passa és també una malaltia mental.

A mi, en Genís, personalment em pesa quan sento les paraules "malaltia mental". Ja que veig que tinc la ment que tinc; sóc com sóc; i, que algú o jo mateix doni una connotació negativa a una part de mi, em nega a mi mateix. Sent més explícit; quan algú està malalt és que alguna cosa no va bé en la persona. Però dir que tinc una malaltia mental quan la meva ment és així; és com dir a algú que està malalt perquè té dos braços.

Quan parlem del pes parlem de tot allò que queda implícit amb la paraula, tot allò que no es veu però que la paraula porta a l'esquena, la seva motxilla. Parlem de tota aquella informació que queda impregnada per exemple des dels mitjans de comunicació, que utilitzen algunes paraules únicament pel morbo que aquestes poden portar, per l'audiència que poden donar. Volem reivindicar que els mitjans de comunicació són responsables de fer veure que les persones amb malaltia mental tenim capacitats com per assolir qualsevol objectiu.

També hem reflexionat sobre el canvi de termes per anomenar una cosa en relació amb la seva evolució. Per exemple, la paraula manicomi, que ha canviat amb el temps. Per això és necessari canviar de paraula? Despullar-la i deixar-la sense aquest pes que tant ens trontolla?
Després de molt reflexionar ens vam fer aquesta pregunta: qui li posa aquest pes? És un pes que li posem nosaltres, o és un pes que ens el col·loca conviure en interacció amb altres persones? 

La conclusió que vam poder treure plegats és que és una sinergia de les dues coses, que el pes de les paraules ve donat per un mateix i també per qui és i com ho diu l'altra persona.
Així doncs, si el pes de les paraules li posem tots, també tots som responsables de treure'l. Per això us animem que despulleu les paraules i que les deixem com vertaderament són, paraules. Traiem-los tots els falsos mites, totes les imatges turbulentes de pel·lícula de terror. Perquè no cal que canviem i canviem les paraules, sinó que podem canviar totes les persones que les utilitzem.

Per acabar, observar com utilitzem les paraules ens pot obrir el camí de la següent reflexió: 

"Abans de parlar, deixeu que les vostres paraules passin per tres portes: És cert? És necessari? És amable?", Rumi (poeta, jurista, teòleg i místic sufí).