Avui parlem de la medicació.

Si bé els medicaments psiquiàtrics no curen els trastorns mentals, amb freqüència poden millorar-ne els símptomes de forma significativa. Els medicaments han de ser els adequats segons el trastorn que presenta cada persona.

Els medicaments psiquiàtrics més freqüents, segons la nostra experiència, són:

• Antidepressius: s'utilitzen en el tractament de la depressió.
• Estabilitzadors de l'humor: s'utilitzen per estabilitzar l'estat d'ànim.
• Antipsicòtics: s'utilitzen en el tractament de l'esquizofrènia i en els trastorns bipolars, principalment.
• Ansiolítics: s'utilitzen en els casos d'ansietat.

Tota aquesta medicació l'ha de proporcionar una persona professional, com un/a psiquiatra.

El Pepe va començar a prendre els medicaments a causa d'una depressió molt forta que va agafar a conseqüència d'una malaltia greu de la seva dona. A partir d'aquí va començar una trajectòria de visites i canvis de medicaments perquè no li anaven bé, van tardar però amb el temps van encertar-la i ara pren un medicament que li permet portar una bona vida.

En Toni considera que des que som petits moltes persones estan lligades als medicaments i que cada mes han d'anar a la farmàcia a passar comptes. La seva relació entre medicaments i salut mental es remunta a finals de 1990. Va tenir un greu procés d'esquizofrènia i es prenia molts medicaments. Ell recorda que feia cas del que deien els metges, però després de tot aquest temps, ara considera que amb tants medicaments l'estaven sobremedicant. Al 2008 va tenir un episodi bipolar i al sortir de l'hospital li van donar un medicament que al canviar de metge especialista li van anar ajustant. Ara pren tres pastilles al dia entre les quals es compensen, un antiepilèptic i un antipsicòtic.

En Toni considera que a mesura que passa el temps s'ha reduït el nombre de medicaments a prendre i els nous avanços han permès regular millor les dosis. Ell fa 12 anys que pren la mateixa.

Tots dos estan d'acord que s'ha de ser conscient que si et redueixen la medicació seguiràs un patró adequat i correcte a les noves dosis. I que de vegades, tens recaigudes amb les quals has de passar uns quants dies ingressat, et retoquen la medicació i tornes a començar.

Durant els ingressos, la Manoli comenta que amb els canvis de medicació ha patit els símptomes d'abstinència, amb tremolors i ansietat i que l'acompanyament dels metges per mirar de quina manera podria estar millor la van ajudar. Ella considera que en el seu cas la medicació és una solució a llarg termini per evitar recaigudes. Que per a altres són solucions per ara i per uns dies, però que a ella li permeten viure.

També és veritat que hi ha un percentatge de casos en els quals la medicació no funciona a la perfecció, que per moltes pastilles que es provin no en funciona cap i els símptomes no desapareixen. Les persones han d'aprendre a viure amb els símptomes. Això ens recorda la filosofia en salut mental dels països del nord, on no intenten medicar tant i aposten per aprendre a donar sentit als símptomes per tal de conviure-hi.

Per finalitzar, des d'aquí reforcem la idea de realitzar un tràmit perquè la persona sigui tractada de la manera que desitja en moments que un no està estable, com en un ingrés o una desestabilització.

Aquest tràmit és el de les voluntats anticipades, un document adreçat a professionals de la salut en què una persona, amb la seva capacitat legal i de manera lliure, estableix els seus desitjos i voluntats perquè es puguin tenir en compte quan es trobi en una situació en què no pugui expressar la seva voluntat.