Participar en el món laboral comporta uns grans beneficis més enllà de la repercussió econòmica:

• Sentir-se realitzat com a persona
• Estar ocupat de forma significativa
• Tenir responsabilitats en les tasques assignades
• Conèixer més xarxa social

Nosaltres pensem que per a una persona que està en un procés de rehabilitació aquests beneficis es multipliquen i tenen més valor que mai. Que la persona pugui treballar fa que s'autovalori, augmenti la seva autoestima, que canviï el rol de malalt pel rol de treballador i que això repercuteixi en la seva felicitat.

Existeixen normatives i lleis que donen suport a la seva contractació. Una de les grans lleis que avala aquesta contractació és la Llei General de Discapacitat (antiga LISMI – Llei d'Integració Social dels Minusvàlids), que avala que totes les empreses que tinguin una plantilla de 50 o més treballadors han de tenir una part de plantilla que presenti una discapacitat igual o superior al 33%, no inferior al 2%. Això, en la realitat, no es compleix, ja que hi ha moltes empreses que justifiquen que la feina que realitzen no és apta perquè la pugui realitzar una persona amb un diagnòstic de salut mental. Però, qui ho diu? Es valoren les capacitats de la persona? Hi ha persones amb un diagnòstic que tenen altes capacitats i desenvolupen la seva tasca de forma adequada.

Fins i tot la mateixa llei contempla beneficis per a l'empresa per facilitar aquesta contractació i que es col·labori en el compliment de la llei. Però això no és suficient, perquè en realitat, quan es treu una oferta laboral si una persona compleix els requisits que es demanen pel lloc sol·licitat, no hauria d'influir si hi ha una discapacitat o no.

Aquest aspecte ens fa reflexionar sobre l'estigma que encara hi ha en la contractació de les persones.

Des de Donar Veu a les Veus pensem que és important que es pugui revisar aquest aspecte i que les empreses s'impliquin i compleixin aquesta llei, valorant l'eficàcia de la persona sense tenir en compte la presència d'un diagnòstic.

Tenint en compte la nostra experiència, de vegades ha passat que per necessitat econòmica s'han d'acceptar feines en les quals un no se sent realitzat o fins i tot el fet de desenvolupar les pròpies tasques del lloc de treball fa que no s'aconsegueixin els beneficis que comentàvem al principi de la secció. Pensem que és important que la feina es pugui adaptar a la persona i no al revés.

És responsabilitat de tots complir amb aquesta llei i és per això que des del nostre espai us encoratgem a col·laborar i permetre un treball digne a tothom.