S'ha acabat l'estiu. Els petits de la família tornen a l'escola, els més grans a l'institut o a la universitat, i les persones integrades en el món laboral, que han pogut fer vacances, es reincorporen a la feina. 

Abans quan començàvem un curs dèiem que tornàvem a la normalitat, ara entrem en aquesta mena de "nova normalitat" en què l'ambient i les condicions són significativament diferents. Mans, distància i mascareta és ja un lema per tots i totes conegut i aplicat però a més hem de tenir en compte la limitació del nombre de components dels grups, la ventilació dels locals, les condicions estrictes d'higiene, el control de temperatura, etc.

La gran majoria d'activitats que la nostra societat porta a terme estan basades en la socialització, les relacions entre grups de persones i el treball col·laboratiu i es precisament aquí on més afecten les mesures que cal posar en pràctica per intentar frenar l'expansió de la Covid-19. 

A Càritas, els àmbits d'actuació són molt diversos i les persones objecte d'atenció pertanyen a grups molt diferenciats i amb trets característics que els són propis. Infants i famílies, immigrants, persones sense llar, clients i proveïdors de les nostres botigues, i menció especial a les persones d'edat avançada. Sense oblidar la gran diversitat de les persones que atenem per facilitar-los la relació amb el mercat laboral, oferta o demanda de feina.

En cada un d'aquests àmbits d'actuació de la nostra entitat, l'afectació de la pandèmia derivada de la propagació de la Covid-19 no deixa de ser un important condicionant que dificulta i complica la ja moltes vegades difícil tasca de les i els nostres professionals i dels voluntaris i voluntàries.

Fa uns mesos que ens anem adaptant a les mesures preceptives; ús de mascareta, utilització de pantalles i ús de gel hidroalcohòlic, ja que l'activitat a Càritas pràcticament no s'ha aturat, però iniciem curs amb algunes diferències significatives. En alguns casos ens hem vist obligats a fer atenció en grups molt més reduïts, fins i tot individualitzats, com per exemple en les classes del reforç educatiu d'infants on fins ara hi havia grups de diferents escoles i aquest any ho hem evitat. També en les classes de català per a adults els grups són més reduïts adaptant-nos a l'espai i les mesures actuals.

Pel que fa a l'atenció basada en l'assessorament i acompanyament de persones nouvingudes, i degut al tancament de l'Oficina d'Estrangers durant el confinament, la dificultat per obtenir cita a la Policia Nacional i la complicació d'haver de fer molts tràmits a l'Administració Pública de forma telemàtica ha provocat una acumulació de casos i de feina en aquest últim quadrimestre de l'any. 

També trobem alguns casos en què l'atenció directa no és possible, com és el cas d'acompanyament de la gent gran, degut al fet que es tracta d'un col·lectiu d'alt risc i és totalment desaconsellat augmentar els contactes i per tant el treball és de preparació de materials per quan l'atenció directa sigui possible. Hem seguit en contacte amb les persones grans telefònicament.

A Cartaes, la nostra empresa d'inserció laboral, el 14 de març es varen tancar les activitats no essencials, deixant el 50% de la plantilla en ERTO, les activitats essencials es varen continuar realitzant, recollida del cartró comercial i gestió del cartró comarcal. El 12 de juny es varen reprendre totes les activitats al 100%, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries. L'aturada ha suposat un efecte negatiu en els ingressos de l'empresa, però a poc a poc ens anem recuperant i fins i tot s'han creat set nous llocs de treball.

Amb tot això vull posar de manifest el gran esforç que tant professionals com voluntaris i voluntàries estan fent actualment i posar en valor la seva feina. M'agradaria ressaltar el compromís que aquesta gent té amb la nostra entitat, que fa que dia a dia puguem seguir atenent a qui ho necessiti. Aquest compromís és el que totes les persones solen tenir quan comencen a treballar o col·laborar amb una entitat com Càritas però que actualment i degut a les circumstàncies adverses crec que és molt remarcable i d'agrair. Moltes gràcies a tots i totes.

Tanmateix aprofito aquestes paraules finals per recordar la importància, gairebé necessitat, que té la nostra institució de comptar amb més persones voluntàries i amb nous socis i sòcies disposades a col·laborar amb nosaltres.