Percebem i sabem que la pandèmia es troba en fase de control. Mitjans sanitaris suficients, proves PCR generalitzant-se, millora en el coneixement dels tractaments, controls dels rebrots que es produeixen, rastrejament dels possibles infectats, intent de reobrir el curs escolar en condicions presencials i previsió de la data en la qual es podrà disposar de la vacuna. És una fase avançada de  “la represa”.

En procés de superar l'aspecte sanitari, hem de fer front a les conseqüències:

Econòmiques que aquesta pandèmia ens ha dut: pèrdua del llocs de treball i menys ingressos per l'allargament dels ERTO que porten els afectats a dificultats econòmiques per  poder fer front als serveis bàsics (alimentació, lloguer, llum, aigua...). Psicològiques derivades del temor al contagi, a  la malaltia, a les noves condicions de relacions socials i a l'adquisició de nous hàbits

Disminució de la riquesa i endeutament del país que configuren un augment de la pobresa col·lectiva.

Constatem que les persones més vulnerables augmenten i es precaritzen. Els més desfavorits tenen més problemes econòmics que els que estaven millor i en alguns casos un risc de contagi més elevat degut al no poder confinar-se per pertànyer a serveis bàsics o viure en espais reduïts i en zones densament poblades.

Les persones que es troben sota el llindar de la pobresa han passat del 21 al 26% de la població espanyola.

Les modificacions dels hàbits socials i de treball ens porten a considerar un funcionament social diferent del que teníem com a normal.

El teletreball proporciona un aïllament correcte, però té un ús limitat i uns efectes secundaris derivats d'haver de fer servir el domicili particular per a una finalitat que no estava pensada. Això pot arribar a generar problemes de convivència i estrès al conviure tots els membres de la família.
Les persones en edat escolar necessitaran uns mitjans i unes infraestructures tècniques a les quals les famílies més desafavorides tindran dificultats per accedir-hi. Aquesta circumstància pot contribuir a una estratificació social dels escolars, ja que la dificultat en l'adquisició de coneixements trencarà la igualtat d'oportunitats amb totes les seves conseqüències.

En aquestes circumstàncies tenim l'obligació moral de cercar el benestar col·lectiu i tan sols el podrem construir si ho fem des de principis de visió àmplia, justícia, solidaritat i generositat...

Ens trobem davant de dos problemes. Un econòmic que té un cost molt alt i que l'hem de pagar i ho hem de fer entre tots de forma equitativa i justa. El social, que inclou la forma de treball, la manera d'aprendre i els models de relació social. Tots dos els hem de resoldre!!!

Estem davant d'una situació molt complexa i de solucions complicades i incertes. Ens hem de sensibilitzar que tan sols podrem sortir d'aquesta crisi amb l'esforç de tots plegats, cadascú en la seva mesura i possibilitats, on la justícia, l'empatia i la solidaritat són imprescindibles.

La solució és un repte de tots, Estat, entitats, organismes, empreses i tots els ciutadans.

Des de Càritas podem i estem disposats a ajudar aportant solucions. Volem seguir oferint tots els nostres Programes. Disposem d'uns mitjans estructurats per poder arribar a tots i cadascun dels afectats del nostre entorn pròxim.

Tot l'equip de Càritas treballa en aquesta finalitat. El 2019 les ajudes van arribar a 2.389 persones i considerem que aquest any seran moltes més. Ara més que mai cal que ajudem aquells que més ho necessiten.

És per això que fem un clam a la solidaritat, generositat i compromís. Tots podem donar la nostra ajuda, com a socis, com a voluntaris o amb les nostres aportacions econòmiques, per a aconseguir una societat amb menys necessitats i més feliç.

Tots formem part de la Solució.