Durant les obres que s'han fet per al reg de les aigües del Canal Segarra-Garrerigues, s'obriren unes rases que han posant al descobert les restes del que fou el primitiu poblament iberoromà de Verdú, tocant al camí del Talladell al nord de la font de Santa Magdalena, que ha estat excavat per l'empresa Triade SCP.

Arqueòlegs i filòlegs veuen en el mot Verdü indicis celtes entrats a la península espanyola en els anys 700 aC. Tesi avalada pel "pares" de l'arqueologia, Bosch Gimpera, Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i altres. Pita Mercè puntualitza més i el fa originari de la república virudunense del nord de França. Per contra, l'historiador Coll i Alentorn diu que es tracta d'un nom de segona mà trasplantat des d'occitànica als segles X i XI. Per a Carlemany, també per a Albert Turull en el seu llibre Els topònims de la Segarra, el considera portat del sud de França en la reconquesta.

Moreu Rey, que és qui més ha aprofundit en l'etimologia de Verdú, diu que el mot significa "fortificació elevada".

L'equip Boleda en els anys cinquanta indicava un assentament iberoromà i una necròpolis que les noves excavacions avalen i es remunten a finals del mon ibèric per la presència d'aquesta ceràmica (kàlatos) de finals del segle III aC o principis del II aC i que el poblat s'abandonaria a l'alta edat mitjana.

 Aquesta descoberta descarta totalment la tesi dels senyors Coll i Alentorn i d'Albert Turull d'un poblament del temps de la reconquesta.

La fase més interessant pel coneixement de Verdú és l'assentament dels segles VI-VIII. Per tant, denota una ocupació constant, que abraça el segle V dC.

Documentalment se cita a l'any 1164 en el dot nupcial que rep Berenguera del seu pare Berenguer Arnau i el seu marit Guillem de Cervera "Castrum et villam" com dues zones diferenciades.¹

El document més convincent és la carta de població (1184) que Berenguera atorga als habitants del Vilar, castigats per una gran riuada, perquè puguin traslladar-se al pla del Castell cedint-los terrenys i lliurant-los dels mals usos. Com es pot veure en el present extracte:
"Sigui notori als presents com als futurs que jo domma Berenguera als habitants del Vilar a traslladar-se al Pla del Castell [……] Els allibera dels mals usos a canvi d'aixecar les muralles, portals i fossats.

Els verdunins accepten per la necessitat de viure segurs emparats per les muralles [...] aquesta franquícia damunt escrita sigui de totes les eixorquies de la vila nova de Verdú i de la venda de totes les cases. I qui vulgui contravenir-ho, que no pugui, sinó que la ira de Déu davalli damunt d'ell i tingui part al l'infern amb Judes el traïdor. Això s'escriu a XVII d'octubre de MCLXXXIIII."

Així naixia la vila nova de Verdú.

En definitiva, diu el director de l'excavació, Pau Menéndez, que hem trobat el vilatge que citen els textos medievals, però a més hem pogut corroborar que l'origen d'aquest nucli era un establiment rural d'època romana o fins i tot ibèric. Malauradament només s'ha pogut fer un tastet de l'extensió total d'aquest jaciment arqueològic. Esperem que més endavant puguem recuperar més informació.

¹ El mot celta Verdü s'atribueix al cercle defensiu del suposat primitiu emplaçament del castell, en tant que la població rebia el nom del Vilar de Verdú, que encara persisteix.

De la riuada es cavà la capella dedicada a santa Magdalena suposadament aixecada per la cristiandat del Vilar de Verdú, de la qual hi ha constància en el decret de visita del bisbe de Solsona de l'any 1609 que ordena al beneficiat de Santa Magdalena "reconega la iglesia nos plogue dins dos mesos i altra visita de l'any 1616 obliga al Beneficiat Santa Magdalena quer adobi la capella no si ploga". La capella estigué al servei de culte fins a l'aiguat de Santa Tecla la nit de 22 al 23 de setembre de 1874, que quedà enrunada.