La Nova Tàrrega del passat dia 29 de maig publicava una estadística d'alguns cognoms de l'Urgell, entre els quals destaca el cognom Verdú amb 11.228, Tàrrega amb 1.706, Guimerà amb 772, Agramunt 665, Altet 155. És evident que la diferència obeïa a algun fet molt singular. En aquest sentit, la hipòtesi més versemblant la trobem reculant al temps de la reconquesta de València. 

Després que el rei Jaume I tornà victoriós de la conquesta de Mallorca, pensà immediatament a emprendre la conquesta de València. I així com la conquesta de Mallorca (1229), es féu amb catalans de la Catalunya vella o gironina, València (1238) seria una empresa catalanoaragonesa.

 Lleida i les seves comarques hi jugaren un paper molt important, no solament en les conquestes de les terres llevantines, sí, que també amb la tasca immediata de llur repoblament. Les conquestes anaven aparellades amb la repoblació i el rei Jaume tenia cura d'aportar-hi gent treballadora que assegurés, a més de la rendibilitat de les terres, les línies frontereres, sempre amenaçades d'incursions.

Fidel servent del rei Jaume I fou el cavaller Guillem II de Cervera, "senyor" de Verdú. Ho confirma en la seva "crònica" dient que "era un hom antic e dels pus savis de Espanya en el qual havia posat tota la seva confiança".

Guillem, al costat del rei, participa amb els seus vassalls verdunins, subjectes a les "host i cavalcades", en la conquesta de València.

De l'any 1258, és una concessió del rei Jaume I a favor dels habitants de Verdú dels llocs la Parola, Castellilbò, Albes i Navasques¹ que literalment traduïda al català és com segueix:

"En quan a nos Jaume volent fer una gràcia especial a vosaltres fidels homes de Verdú, a fí que pogueu ser argumentats de bo a millor, per això per nos, us donem a vosaltres i als vostres successors i a dita vila de Verdú, l'imperi sobre les aldees, aquells llocs que es diuen La Parola, Castellilbò, Albes i Navasques, amb tots els seus termes i pertinences seves de tal manera que els esmentats llocs puguin millorar per a utilitat nostra i vostra i que sempre els mateixos llocs estiguin annexes a dita Vila de Verdú, i tots els homes que allí habitessin ens servessin a nosaltres i als nostres i als vostres simultàniament en totes les coses en que a nosaltres o als nostres, hem de ser servits. Manant als més vells i als majors de casa i a tots els altres oficials i subdits nostres, que no permetin que algú vingui en contra de lo que està establert.

Data Dertuse idus aprilis, anno Domini MCCL octavo."²

Ja abans, durant el setge de Castelló, concedeix el privilegi de protecció dels castells de Verdú i de Preixana i llurs habitants. El privilegi enumera les obligacions dels senyors com: "La protecció, la custòdia, l'empara, el guiatge, la manutenció i la defensa." A més, el rei s'adreça als batlles, als veguers, als militars i a tots els homes, presents i futurs, per tal que "defensin Verdú com si fos una possessió pròpia", i per manament del rei Jaume I perquè ningú pugui al·legar ignorància, ordena que "sigui hissada la bandera barrada dalt del castell, en senyal de protecció". 

Lladonosa subscriu l'aportació lleidatana a la conquesta de València, i comenta la tradició generalitzada que foren els lleidatans els primers d'obrir bretxa als murs de la ciutat.
En quant a la contribució de Lleida al repoblament valencià, l'historiador P.A. Breuter afirmava que de les terres lleidatanes acudiren 300 donzelles, que Jaume I maridà amb altres tants repobladors.

A Ontinyent, a l'any 1242 es registra entre els repobladors clarament lleidatans un tal Ponç de Verdú. On sembla, però, que s'establiren més repobladors verdunins fou a les terres alacantines. El que sí que és evident sense cap mena de dubte, que aquells procedents de Verdú, establerts al llevant, que eren identificats amb el sobre nom "de Verdú" els quedà de cognom Verdú tenint com a progenitor un fill de la nostra vila. 

Pels anys 1994 o 1995 hi hagué una concentració dels apel·lats Verdú, procedents de Barcelona i província, però oriünds de les terres llevantines que passaren una jornada festiva, recorrent la vila i els històrics monuments del castell, de l'església parroquial i altres.

¹ No hem pogut localitzar aquests llocs. Com a orientador, a jutjar per la data, creiem que podrien situar-se al sud d'Alacant o al nord de Múrcia.
² Marichalar: História de la Legislación VI