Tirar la casa per la finestra. Una tradició molt verdunina
Històries per contar

Més d'una vegada haureu sentit dir magnificant o exaltant una festa familiar ja sigui una reunió de pares i fills, un casament o un bateig, etc., expressions com: "Han tirat la casa per la finestra" o "posar l'olla gran dins la petita", sense mirar prim en les despeses a voltes quantitats superiors a les possibilitats.
Són dites populars que s'ajusten a una tradició molt característica de Verdú, de "tirar el càntir per la finestra". Aquesta tradicional cerimònia –que no l'he sentida de cap més altre poble– es practicava quan a la casa hi naixia un noi, i amb més pompositat, si era l'arribada de l'hereu. Aquesta manifestació, actualment desapareguda, encara era vigent en el primer quart del passat segle 20 i d'això se n'ocupava alguna veïna o parenta del nadó que a la vegada servia d'alegre informació per a tot el veïnat. Això m'ho confirmava una veïna de cal Segarra, que va "trencar-lo" pel naixement de l'hereu, el Pep nascut a l'any 1917.
En aquells temps –per sort, molt superats– la vinguda d'un nadó canviava el rictus dels pares i avis quan el nounat era un nen o una nena. Pobres nenes! Innocents del tot, ja eren motejades de "cogula" despectivament comparades amb el blat.
Per contra, l'arribada d'un nen era corejada amb alegria que s'exterioritzava pel veïnat, tirant un càntir per la finestra que naturalment s'estavellava al carrer.
Aquesta narració posa en primer pla i ens remet quan a casa meva va arribar-hi el Ton, el noi gran. Ho havia sentit contar moltes vegades, potser per l'inusual del fet. L'alegria de la família, i especialment de la germana del meu avi, la tia Pepa, casada a cal Bete –aleshores veïns–, ho exterioritzà i seguint la tradició, contenta pujà les graus fins a l'esgolfa i des de la finestra va tirar un càntir gran que estranyament no es trencà rodolant avall pel carrer de França.
Contrariada pel fracàs, exclamà: Ja veuràs si es trencarà! L'omplí d'aigua, fins a la meitat i novament el tirà per la finestra. I tant com es trencà! L'estrèpit ressonà per tot el carrer. Això passava l'octubre de l'any 1912.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari