Recordo quan vaig rebre el WhatsApp en un grup d'amics. Tot i que l'enviava un noi ben informat i de criteris sòlids, al principi feia tuf de fake new, a notícia sensacionalista àvida de clics. Era una captura de pantalla d'un diari digital, en què s'anunciava que la Generalitat estudiava tancar els bars i restaurants per l'avenç de la pandèmia. Això era dilluns dotze d'octubre i, el divendres següent, tota la restauració ja estaria amb la persiana abaixada.

Malgrat que l'amenaça de noves restriccions mai no ha desaparegut, molts no pensàvem que tornaríem en aquest estadi tan aviat. Ha estat una dutxa freda. No perquè creguéssim que la situació estava ni molt menys controlada, sinó perquè de la primera onada de contagis havia quedat la sensació que, superat el caos iniciàtic, les coses podrien ser diferents. Es va posar molt d'èmfasi que les escoles obririen de totes totes, malgrat s'haguessin de confinar grups i enviar gent a casa. Però la maquinària, deien, no s'aturaria com al març en cap dels sectors. Els nens no es quedarien a casa, despenjats ni oblidats pel sistema. De moment, està funcionant, cadascú veurà amb quina nota.

El tancament de la restauració afecta molt més enllà de propietaris i cambrers. De fet, és un tsunami a tota la cadena alimentària. No només per als proveïdors directes, sinó que fins i tot colpeja els ramaders. Com a exemple, els criadors de vedells, ja que és sobretot als restaurants on la gent menja entrecots i filets. És a dir, per una via indirecta, la Covid també afecta el sector agrari, ubicat urbanísticament en terreny no urbanitzable.

I si ara tornem al sòl urbà, a les ciutats, veiem com la pandèmia obliga a una menor interacció social i a una ralentització de la vida urbana. Justament el que busquen les autoritats sanitàries. Per força, tot haurà de ser més difícil i amb més distància, la qual cosa va totalment en contra de la matèria grisa base de les ciutats. La seva raó de ser és, precisament, aprofitar la densitat de població i la seva interacció per crear economia, serveis i, al cap i a la fi, oportunitats. Per això la majoria de la població viu més o menys apilada, agrupada en nuclis i no pas dispersa en masies.

El missatge de WhatsApp, que contenia una notícia globus sonda, marcava un nou obstacle o una nova mesura, segons com es miri, per controlar un índex de rebrot desbocat. Esperem que les setmanes de tancament ajudin almenys a desinflamar hospitals i CAP, perquè el que sabem del cert és que, com a vianant i ciutadà, patirem l'atonia urbana i el debilitament del pols comercial. No només tanquen els bars, sinó també en gran part, la vida a la ciutat.